El canvi climàtic dona un altre color a l’oceà
Un 56 per cent de la superfície marina mundial ha experimentat un canvi significatiu de color en els últims 20 anys vinculada a l’escalfament global en procés
Canvis en el color de l’oceà en els últims 20 anys.
Després d’analitzar les dades de color de l’oceà de l’instrument MODIS (Espectroradiòmetre d’imatges de resolució moderada) al satèl·lit Aqua de la NASA, investigadors dirigits per B. B. Cael, científic principal del Centre Nacional d’Oceanografia del Regne Unit van descobrir que gran part del canvi es deu que l’oceà es torna més verd.
Les comunitats de fitoplàncton, organismes microscòpics fotosintetitzadors, abunden a les aigües properes a la superfície i són fonamentals per a la xarxa alimentària aquàtica i el cicle del carboni. Aquest canvi en el to de l’aigua confirma una tendència esperada sota el canvi climàtic i assenyala canvis en els ecosistemes dins de l’oceà global, que cobreix el 70 per cent de la superfície de la Terra.
El mapa de dalt ressalta les àrees on el color de la superfície de l’oceà va canviar entre 2002 i 2022, amb tons més foscos de verd que representen diferències més significatives (més relació senyal-soroll). Per extensió, va dir Cael en un comunicat, "aquests són llocs on podem detectar un canvi en l’ecosistema oceànic en els últims 20 anys". L’estudi es va centrar a les regions tropicals i subtropicals, excloent les latituds més altes, que són fosques durant part de l’any, i les aigües costaneres, on les dades són naturalment molt sorolloses.
Els punts negres al mapa indiquen l’àrea, que cobreix el 12 per cent de la superfície de l’oceà, on els nivells de clorofil·la també van canviar durant el període d’estudi. La clorofil·la ha estat la mesura preferida pels científics de teledetecció per mesurar l’abundància i productivitat del fitoplàncton. Tanmateix, aquestes estimacions utilitzen només uns quants colors en l’espectre de llum visible. Els valors que es mostren en verd es basen en tota la gamma de colors i, per tant, capturen més informació sobre l’ecosistema en el seu conjunt.
Una sèrie temporal llarga procedent d’un únic sensor és relativament rara al món de la teledetecció. Mentre el satèl·lit Aqua celebrava el seu vintè any en òrbita el 2022, superant amb escreix la seua vida útil de sis anys, Cael es va preguntar quines tendències a llarg termini podrien descobrir-se en les dades. En particular, tenia curiositat per saber què es podria haver passat per alt en tota la informació sobre el color de l’oceà que havia recopilat. "Hi ha més dades codificades dels que realment utilitzem", va afirmar.
En ampliar les dades, l’equip va distingir una tendència del color de l’oceà que havia estat predita per models climàtics, però que s’esperava que necessités entre 30 i 40 anys de dades per detectar-la utilitzant estimacions de clorofil·la basades en satèl·lits. Això es deu que la variabilitat natural de la clorofil·la és alta en relació amb la tendència del canvi climàtic. El nou mètode, que incorpora tota la llum visible, va ser prou sòlid com per confirmar la tendència en 20 anys.
En aquesta etapa, és difícil dir quins canvis ecològics exactes són responsables dels nous tons. No obstant, postulen els autors, podrien ser el resultat de diferents conjunts de plàncton, més partícules detrítiques o altres organismes com el zooplàncton. És poc probable que els canvis de color provinguin de materials com plàstics o altres contaminants, va dir Cael, ja que no estan prou estesos com per registrar-se a gran escala.
"El que sí que sabem és que en els últims 20 anys, l’oceà s’ha estratificat més", va dir. Les aigües superficials han absorbit l’excés de calor a causa de l’escalfament del clima i, com a resultat, són menys propenses a barrejar-se amb capes més profundes i riques en nutrients. Aquest escenari afavoriria el plàncton adaptat a un entorn pobre en nutrients. Les àrees de canvi de color de l’oceà s’alineen bé amb on el mar s’ha tornat més estratificat, va dir Cael, però no existeix tal superposició amb els canvis de temperatura de la superfície del mar.
És possible que aviat hi hagi més informació sobre els ecosistemes aquàtics de la Terra en camí. El satèl·lit PACE (Plàncton, Aerosol, Núvol, Ecosistema oceànic) de la NASA, el llançament de la qual està previst per a 2024, tornarà observacions amb una resolució de color més fina. Les noves dades permetran als investigadors inferir més informació sobre l’ecologia oceànica, com la diversitat d’espècies de fitoplàncton i les taxes de creixement del fitoplàncton.
