Megasatèl·lits de telefonia mòbil amenacen d’alterar l’astronomia

Observacions del prototip del megasatèl·lit de telefonia mòvil 'BlueWalker 3' mostren que és un dels objectes més brillants del cel fins al punt que eclipsa totes les estrelles, excepte les més brillants.

Els astrònoms han expressat preocupació pel fet que, si no es mitiguen, els grups de grans satèl·lits podrien pertorbar la nostra capacitat d’observar les estrelles des de la Terra i realitzar radioastronomia.

Diverses empreses estan planificant "constel·lacions" de satèl·lits, és a dir, grups de centenars de satèl·lits que poden oferir serveis mòbils o de banda ampla a qualsevol part del món, però aquests satèl·lits han d’estar en òrbita terrestre baixa i poden ser relativament grans, per la qual cosa el seu potencial per pertorbar les observacions del cel nocturn és motiu de preocupació.

Ara, un equip internacional de científics dirigit per astrònoms del Centre per a la Protecció del Cel Fosc i Silenciós davant les Interferències de Constel·lacions de Satèl·lits (CPS) de la Unió Astronòmica Internacional (IAU per les seues sigles en anglès), ha publicat un estudi a la revista 'Nature' en el qual avalua l’impacte detallat del prototip de megasatèl·lit de telefonia mòbil 'BlueWalker 3' en l’astronomia.

El doctor Dave Clements, del Departament de Física de l’Imperial College de Londres, explica que "el cel nocturn és un laboratori únic que permet als científics realitzar experiments que no poden dur-se a terme en laboratoris terrestres".

"Les observacions astronòmiques han aportat coneixements sobre física fonamental i altres investigacions en els límits del nostre coneixement i han canviat la visió que la humanitat té del nostre lloc en el cosmos -prossegueix-. El pristí cel nocturn és també una part important del patrimoni cultural compartit de la humanitat i ha de protegir-se per a la societat en general i per a les generacions futures".

'El BlueWalker' 3 es va llançar a l’òrbita terrestre baixa el 10 de setembre de 2022 per AST SpaceMobile, com a prototip d’una constel·lació prevista de més de cent satèl·lits similars destinats a les comunicacions mòbils. Les observacions realitzades poques setmanes després del llançament van mostrar que el satèl·lit es trobava entre els objectes més brillants del cel.

No obstant, per comprendre millor els seus efectes en l’astronomia, el CPS va iniciar una campanya internacional d’observació. Com a part d’aquesta iniciativa, es van aportar observacions tant professionals com d’aficionats de tot el món, des d’emplaçaments a Xile, Estats Units, Mèxic, Aotearoa Nova Zelanda, els Països Baixos i el Marroc.

En documentar la lluminositat del 'BlueWalker 3' durant un període de 130 dies, les dades acabades de publicar mostren un augment abrupte que coincideix amb el desplegament complet del conjunt d’antenes, que amb 64 metres quadrats és el sistema d’antenes comercials més gran mai desplegat en òrbita terrestre baixa.

També es va utilitzar un subconjunt de les observacions per calcular la trajectòria del satèl·lit al llarg del temps. Comparant la trajectòria prevista amb les observacions recollides, els autors van poder avaluar la precisió de les prediccions i com aquesta pot canviar a causa de factors com la resistència atmosfèrica.

Conèixer la posició dels satèl·lits és important perquè els astrònoms puguin intentar evitar-los o, almenys, saber on apareixeran en les dades. Tanmateix, mitigar la brillantor és difícil més enllà d’emmascarar la seua posició i perdre les dades d’aquesta porció del cel.

A més de les observacions visibles, el 'BlueWalker 3' també podria interferir amb la radioastronomia, ja que utilitza longituds d’ona properes a aquelles en les quals observen els radiotelescopis. Encara que alguns telescopis estan situats dins de zones designades de silenci radioelèctric, les restriccions vigents per preservar aquestes zones només s’apliquen actualment als transmissors terrestres, per la qual cosa no estan necessàriament protegits de la transmissió per satèl·lit.

El doctor Mike Peel, codirector del projecte Sathub del CPS de l’IAU i investigador del Departament de Física de l’Imperial, afegeix que "el 'BlueWalker 3' transmet activament en freqüències de ràdio properes a les bandes reservades a la radioastronomia, i les proteccions existents dels observatoris davant les radiointerferències poden no ser suficients". "Per tant -suggereix-, és necessari continuar investigant per desenvolupar estratègies que protegeixin als telescopis actuals i futurs dels nombrosos satèl·lits el llançament dels quals està previst per a la pròxima dècada".

L’IAU i els socis del CPS reconeixen que les noves constel·lacions de satèl·lits tenen un paper important en la millora de les comunicacions mundials. Tanmateix, la seua interferència amb les observacions astronòmiques podria obstaculitzar greument els avenços en la comprensió del cosmos. Per això, el seu desplegament s’ha de realitzar tenint degudament en compte els efectes secundaris i esforçant-se per minimitzar el seu impacte en l’astronomia. Les observacions del 'BlueWalker 3' continuaran, i els astrònoms tenen previst observar la seua emissió tèrmica a finals d’aquest any.