El Nobel de Medicina reconeix els descobriments que van facilitar les vacunes contra la covid-19

El Nobel de Medicina ha distingit aquest dilluns l’hongaresa Katalin Karikó i el nord-americà Drew Weissman per establir les bases per al desenvolupament de les vacunes amb ARN missatger (ARNm) contra la covid-19 i altres malalties infeccioses.

Les seues investigacions no només van alterar la comprensió de "com l’ARN missatger interactua amb el sistema immune", sinó que van ser "crucials" per obtenir vacunes efectives a un ritme "sense precedents" durant "una de les grans amenaces a la salut humana en temps moderns", va destacar l’Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d’Estocolm.

Els descobriments sobre les modificacions de les bases de nucleòsids aconseguits per ambdós investigadors podrien ser utilitzats a més en el futur per tractar certs tipus de càncer i produir proteïnes terapèutiques.

La presidenta del comitè Nobel de Medicina, Gunilla Carlsson va indicar, en la roda de premsa posterior a l’anunci del premi, que l’èxit de les vacunes contra la covid-19 ha tingut una enorme repercussió en l’interès de les tecnologies basades en ARNm.

Entre les aplicacions va enumerar noves vacunes contra altres virus, com el de la grip. Aquesta tecnologia és una plataforma "ràpida i flexible" per realitzar-les.

A més, s’investiga en vacunes terapèutiques per al càncer, ja sigui de manera personalitzada o més general, i existeixen assajos clínics per administrar proteïnes terapèutiques. "Hi ha molta feina que veurem en el futur", va dir Carlsson.

El jurat ressalta que durant molt temps hi ha hagut vacunes basades en virus morts o debilitats, però que no ha estat fins dècades recents, gràcies als progressos en biologia molecular, que se n'han començat a provar d’altres a partir de components virals individuals. Utilitzant el codi genètic viral s’han obtingut així vacunes contra l’hepatitis B o l’ebola.

El fet que la producció de vacunes basades en virus, proteïnes o vectors requereixi cultiu cel·lular a gran escala, la qual cosa limita la producció en cas de brots o pandèmies, ha impulsat durant temps els científics a buscar tecnologies de vacunes independents.

En la dècada de 1980 es van introduir mètodes eficients per produir ARNm sense cultiu cel·lular, denominats transcripció in vitro, però la seua inestabilitat, les dificultats per produir-lo i que causés reaccions inflamatòries va limitar les seues aplicacions clíniques. Mentre treballaven a la Universitat de Pennsilvània (EUA), Karikó i Weissman, que compartien el seu interès per l’ús terapèutic de l'ARNm, van començar a col·laborar en les diferents formes d’interacció d’aquest amb el sistema immune.

Van descobrir que les cèl·lules dendrítiques -importants en la vigilància immunitària i l’activació de respostes immunològiques induïdes per vacunes- reconeixien ARNm transcrit in vitro com una substància estranya que les activava i alliberava molècules de senyalització inflamatòries.

En una investigació publicada el 2005 van revelar que la resposta inflamatòria era pràcticament eliminada quan s’incloïen modificacions de base en l'ARNm i, en altres estudis posteriors, que la producció de proteïnes augmentava de forma notable, la qual cosa eliminava "obstacles crítics" en les aplicacions terapèutiques.

Diverses companyies van començar a treballar a partir de 2010 utilitzant aquest mètode per produir primer vacunes contra el virus Zika i el MERS-CoV, i anys més tard, amb la pandèmia de covid-19 contra el SARS-CoV-2, el que va permetre tenir vacunes efectives contra aquest a finals de 2020. "Les vacunes han salvat milions de vides i previngut malalties severes en moltes més, permetent a les societats obrir i tornar a condicions normals", explica el Karolinska.

Nascuda a Szolnok (Hongria) el 1955, Karikó es va formar al seu país abans d’ampliar estudis a finals de la dècada de 1980 als Estats Units, on va exercir la docència a la Universitat de Pennsilvània fins al 2013, per passar després a ocupar llocs de direcció a la farmacèutica BioNTech, una de les productores de vacunes contra la covid-19.

El secretari del Comitè del Nobel de Medicina Thomas Perlmann, encarregat de comunicar el guardó per telèfon als elegits, ha dit que tots dos estaven desconcertats i agraïts. Pelmann ha destacat la figura de Karikó, "una científica extraordinària i inusual" apassionada per la idea de l'ARNm i el seu ús terapèutic, i que "va resistir qualsevol temptació d’allunyar-se d’aquest camí i fer alguna cosa potser més fàcil".

Weissman (Lexington, EUA, 1959) es va especialitzar en bioquímica i enzimologia a la Universitat Brandeis i va continuar la seua tasca científica a la Universitat de Boston, els Instituts Nacionals de Salut i a la Universitat de Pennsilvània, on va començar a treballar amb Karikó en l’estudi de l’ARN i el sistema immunitari innat.

Tots dos han rebut premis com el Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica (2021), així com el Premi Rosenstiel (EUA) el 2020.

Els premiats succeeixen en el palmarès del Nobel de Medicina el suec Svante Pääbo, guardonat l’any passat pels seus descobriments sobre el genoma d’homínids extingits i l’evolució humana.

Karikó, que també té nacionalitat nord-americana, és la primera hongaresa en guanyar un Nobel i la tretzena dona en rebre el de Medicina, d’un total de 227 guardonats des de 1901.

Ambdós compartiran els 11 milions de corones sueques (947.000 euros, 997.000 dòlars) amb què estan dotats aquest any tots els Nobels. La ronda de guanyadors continuarà demà amb el premi de Física, al qual seguiran, en els propers dies, els de Química, Literatura, de la Pau i Economia.