El comportament homosexual és una tendència comuna en mamífers

Un equip liderat per l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA), institut del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha dut a terme un estudi sobre l’evolució del comportament homosexual en mamífers i ha conclòs que aquesta conducta es dona amb més freqüència en aquelles espècies que interactuen dins d’un mateix grup. Els resultats, que apareixen publicats a la revista Nature Communications, suggereixen que el comportament sexual entre individus del mateix grup, prevalent en el cas dels primats, juga un paper important en establir i mantenir els seus vincles.

Els comportaments homosexuals en mamífers no humans, definits operativament com a "comportaments transitoris que normalment es realitza en algun moment de la reproducció amb un membre del sexe oposat, però que, al seu lloc, es dirigeix a membres del mateix sexe", ha atret l’atenció de disciplines tan dispars com la sociologia, la psicologia, la zoologia, la biologia evolutiva o l’ecologia del comportament. Atès que no contribueix directament a la reproducció, es considera un enigma evolutiu. Segons els investigadors, el comportament sexual entre individus del mateix sexe és una tendència comuna en els mamífers, registrat fins ara en aproximadament el 5% de les espècies i el 50% de les famílies. A més, ho practiquen amb similar prevalença mascles i femelles.

Així mateix, assenyalen que, segons les dades actualment disponibles, no es distribueix aleatòriament entre els llinatges de mamífers, sinó que tendeix a ser particularment prevalent en alguns casos, especialment en els primats, on s’ha observat en almenys 51 espècies, des de lèmurs fins simis. Mentre que en algunes espècies això és una cosa incidental i només passa en situacions molt específiques, en aproximadament el 40% de les espècies el comportament homosexual és una activitat moderada o, fins i tot, freqüent durant l’època d’aparellament.

L’estudi ha detectat una associació significativa, a nivell d’espècie, entre l’ocurrència de comportament sexual entre individus del mateix sexe i el comportament social, tant en mascles com en femelles, sent les espècies socials les que més probabilitat tenen d’exhibir aquest tipus d’interaccions. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que aquesta conducta sexual s’ha vist afavorida evolutivament com una forma d’establir, mantenir i reforçar relacions socials que poden augmentar els vincles i l’aliança entre membres d’un mateix grup. "El nostre estudi suggereix que el comportament sexual entre individus del mateix sexe exhibit per mamífers no humans, més que un comportament aberrant o maladaptatiu, és una adaptació que juga un paper important en el manteniment de les relacions socials en ambdós sexes i la mitigació dels conflictes principalment entre mascles", indica José María Gómez, autor principal d’aquest estudi i investigador del Departament d’Ecologia Funcional i Evolutiva de l’EEZA-CSIC.

Aquesta anàlisi comparativa filogenètica també ha trobat una relació entre aquesta conducta sexual i la violència intrasexual, en aquest cas només per a mascles. Les espècies els mascles de les quals són més violents tenen més probabilitat que els esmentats mascles exhibeixin aquest comportament sexual durant algun moment de la seua vida. "Segons les dades disponibles, aquest comportament no es distribueix aleatòriament entre els llinatges de mamífers, sinó que tendeix a ser particularment prevalent en alguns grups, especialment en els primats, on s’ha observat en almenys 51 espècies, des de lèmurs fins simis", ressalta Adela González, coautora de l’estudi i investigadora de la Universitat de Granada (UGR).

Per la seua part, Miguel Verdú, del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CSIC-Universitat de València-Generalitat Valenciana), ha apuntat que, com és el cas per a la majoria de trets, l’evolució "ha deixat un rastre de valor incalculable per entendre aquest comportament en la naturalesa". En aquest estudi ha participat l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC) juntament amb la Universitat de Granada (UGR) i el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt entre el CSIC, la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA).