Remarquen la baixa presència de dones, homes trans i persones no binàries a les sèries espanyoles

Un estudi amb participació de la UOC destaca la baixa presència a les sèries espanyoles de dones, homes trans i persones no binàries. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi, que forma part d'un projecte que analitza com els personatges LGBTIQA+ de les ficcions seriades ajuden a reduir els prejudicis socials. Des d'’Antidisturbios’ a ‘Merlí: Sapere aude’, passant per ‘Patria’, ‘Física o química’ o ‘Veneno’, tres investigadores, de la Universitat de Salamanca i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han analitzat l'orientació sexual, la identitat de gènere i altres aspectes dels personatges de 38 sèries de producció espanyola emeses en línia entre 2020 i 2021.

L'objectiu era conèixer les principals característiques dels personatges LGBT+ en comparació amb les de la resta, per tenir una base de treball sobre la qual estudiar la representació d'aquest col·lectiu a les ficcions seriades espanyoles i la seva repercussió social.

Segons l’estudi, a les sèries hi ha una baixa presència de dones cis, “dones que van ser assignades al sexe femení en néixer, que són més de la meitat de la població espanyola i només un 38,9% a les ficcions”. També hi manquen, han apuntat, homes trans i persones no binàries.

La investigació, publicada en obert i en línia a finals de 2022, i en paper aquest estiu, es va dur a terme abans de l'aprovació de l'anomenada Llei trans i considerant la denominació LGBT+, que actualment s'ha ampliat fins a LGBTIQA+. Tot plegat, dos canvis que poden influir en les noves produccions, com explica una de les autores de l'estudi, Ariadna Angulo Brunet, investigadora del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut i vinculat a l’eHealth Center de la UOC i professora lectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació:

"Hi ha antecedents que mostren com el fet de reconèixer el matrimoni entre persones del mateix gènere l'any 2005 va fer que, a la televisió, es modifiqués l'estratègia a l'hora de representar l'homosexualitat, oferint una imatge més positiva d'aquestes persones. Avui, la producció audiovisual i les formes de consum han canviat, però podríem esperar que també es vagi introduint una visió més favorable de les persones trans després de l'aprovació de la nova llei. De fet, una de les troballes del nostre estudi ha sigut que no s'ofereix una representació positiva de les persones trans”, destaca Angulo Brunet.

L’autora ha dut a terme l'anàlisi juntament amb les investigadores de la Universitat de Salamanca Beatriz González de Garay i María Marcos Ramos. L'article s'emmarca en un projecte de recerca internacional anomenat LGBTIQ+ screens. Aquest projecte, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, té l'objectiu d'estudiar, entre el 2019 i el 2024, tres aspectes de les sèries de producció espanyola: les característiques dels personatges LGBTIQ+; com aquests poden ajudar a reduir els prejudicis, i quines accions educatives es poden engegar per contribuir-hi. A més de les tres investigadores anteriors, hi treballen especialistes de les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, de Múrcia, Rey Juan Carlos i Nacional de Singapur, així com professionals freelance de Brasil i Sèrbia.

749 personatges de 38 sèries

Per fer l'estudi, les investigadores van analitzar els 749 personatges que apareixien en un capítol escollit a l'atzar de cadascuna de les 38 sèries de ficció espanyola seleccionades, les quals van ser emeses en alguna d'aquestes sis plataformes: Movistar, HBO, Amazon Prime, ATRESPlayer, Netflix i Disney+.

El fet que una de les sèries estudiades fos ‘Veneno’ ha contribuït a engreixar la proporció resultant de personatges trans, un total de 10 d'entre els 749 analitzats. "L'OMS apunta que al món hi ha entre un 0,3 % i un 0,5 % de persones trans i, en aquest estudi, n'hem trobat un 1,3 %, la majoria a la sèrie ‘Veneno’. Totes són persones trans femenines en edat adulta, no hem trobat ni un sol caràcter trans masculí. Cap té estudis, a diferència dels personatges cis, que disposen d'estudis universitaris en un 60 % dels casos, i un 75 % dels personatges trans tenen un nivell socioeconòmic baix, en contrast amb un 9 % dels personatges cis. També, hem detectat un consum més alt de tabac i substàncies il·legals dins els personatges trans", detalla Angulo Brunet, il·lustrant així els estereotips més aviat negatius atribuïts a les persones trans.

Pel que fa a l'orientació sexual, la professora de la UOC destaca que dinou dels trenta personatges no heterosexuals estudiats són gais, mentre que només nou són lesbianes.

En aquest sentit, la investigadora adverteix que les plataformes de reproducció en continu tenen encara molta feina per fer si volen normalitzar els col·lectius LGBTIQA+ a les seves produccions.