ALIMENTACIÓ
Ser vegetarià pot estar escrit, en part, als gens
Imatge d’arxiu d’una persona rentant tomates
El vegetarianisme és una opció que, almenys en part, pot formar part dels nostres gens, segons un estudi que n'ha identificat 34 que podrien estar potencialment implicats en, major o menor mesura, en la decisió de no consumir carn.
Una investigació que publica Plos One, dirigida per la Universitat Northwestern (EUA) va analitzar el genoma de 5.324 vegetarians estrictes i el de 329.455 que no ho eren, per identificar variacions genètiques que puguin estar relacionades amb ser vegetarià.
L’estudi va identificar tres gens "significativament associats amb el vegetarianisme i uns altres 31 potencialment associats". Alguns d’aquests, inclosos dos dels tres principals, estan implicats en el metabolisme dels lípids i/o en la funció cerebral, segons l’estudi.
Aquest resultat planteja la possibilitat que les diferències en la forma en què l’organisme processa els lípids i els efectes resultants al cervell puguin ser subjacents a la capacitat i l’elecció d’una dieta vegetariana.
Un dels aspectes en els quals els productes vegetals difereixen de la carn són els lípids complexos, va assenyalar l’autor principal d’estudi Nabeel Yaseen, citat per la Universitat Northwestern.
El científic creu que hi pot haver components lipídics presents a la carn que algunes persones necessiten i va agregar que "potser les persones la genètica de les quals afavoreix el vegetarianisme siguin capaces de sintetitzar aquests components de forma endògena".
Tanmateix, "en aquest moment, això és mera especulació i cal treballar molt més per comprendre la fisiologia del vegetarianisme", va advertir
Per això, l’equip assenyala que es necessita més investigació sobre les possibles diferències entre la síntesi de lípids i el metabolisme en vegetarians i no vegetarians, així com altres vies fisiològiques que podrien ser subjacents al vegetarianisme.
El factor determinant de les preferències alimentàries no és només el sabor, sinó també com el metabolitza l’organisme. A més, encara que les consideracions religioses i morals "exerceixen, sens dubte, un paper important" en la motivació per adoptar una dieta vegetariana, les dades de l’estudi suggereixen que la "capacitat de seguir-la "està limitada per la genètica", va afirmar.
L’investigador va esperar que futurs estudis portin a comprendre millor les diferències fisiològiques entre vegetarians i no vegetarians, el que ens permetrà oferir recomanacions dietètiques personalitzades i produir millors substituts de la carn.
