Catalunya és ara més càlida i àrida que als anys seixanta

La temperatura mitjana de Catalunya en els últims 30 anys ha estat un grau superior als anys 1961-1990, segons l’Atles climàtic 1991-2020 presentat ahir pel Meteocat. El professor Javier Martín-Vide va explicar que és un ritme de creixement més gran que la mitjana mundial, on s’ha crescut 1,1 graus “des de la segona meitat del segle XIX fins a l’última dècada”. En conjunt, la temperatura mitjana del país en les últimes tres dècades ha estat de 13,1 graus, dos per sota de la mitjana planetària, amb el valor més gran a l’observatori de l’Ebre, a Roquetes, amb 18,4 graus al llarg de l’any, “la temperatura de Màlaga fa uns anys”.

Així mateix, l’estació on el clima és més fred és a Boí, amb 2,1 graus en l’últim trentenni. Segons Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, es calcula que al cim de la Pica d’Estats, el punt més alt de Catalunya, la mitjana és just per sota dels zero graus. De fet, l’atles conclou que els increments també són comparativament significatius a l’alta muntanya. Segons Martín-Vide, que va recordar que ja no hi ha glaceres al país, les zones pirinenques són “el perfil més clar del que suposa l’escalfament global”. Va apuntar que la Mediterrània és un punt calent en el canvi climàtic, en el qual les temperatures han crescut 1,4 graus des de mitjans del segle XIX. Pel que fa a les precipitacions, l’atles no ha detectat variacions significatives respecte a quantitat en aquests últims trenta anys, però sí que apunta a menys pluja a l’estiu que en el període 1961-1990. El lloc més plujós del país és Espot, amb 1.563 mm per any, mentre que el més sec és el pantà de Riba-roja, amb 326 mm, una quantitat equivalent al sud-est d’Espanya o als llocs més secs dels Monegros. L’atles sí que apunta a una aridesa més gran del territori, ja que més de la meitat del país (52%) registra un clima sec, un 38% és més humit i el pla de Lleida és semiàrid.

Els pantans catalans, tan buits com l’any 2008

Feia quinze anys que els pantans no estaven tan secs. Els embassaments de les conques internes, que proveeixen el 92 per cent de la població catalana, han arribat al 21 per cent de la seua capacitat, com ja va ocórrer el març del 2008. Quant als pantans de la conca de l’Ebre, és a dir, els de la meitat oest i sud de Catalunya, la situació és una mica millor i de mitjana els pantans estan al 31 per cent. En concret, el pantà d’Oliana emmagatzemava ahir 22,8 hectòmetres cúbics, mentre que el de Rialb 64,7 hectòmetres cúbics. A diferència de la gran sequera del 2008, ara la dessalinització i la regeneració d’aigua han permès allargar les reserves dels pantans, encara que fa molt més temps, més de tres anys, que no plou prou perquè puguin recuperar-se i disposar de més reserves hídriques.