La Justícia anglesa rebutja jutjar la demanda de Corinna contra Joan Carles I per assetjament

El Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les ha conclòs que el rei emèrit, Joan Carles I, no pot ser jutjat al Regne Unit per la demanda per presumpte assetjament que va presentar Corinna Larsen per reclamar-li 126 milions de lliures (uns 146 milions d’euros) en concepte de danys i perjudicis.

"La meua conclusió principal és que el Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les manca de competència per conèixer d’aquesta reclamació. Això es deu que no s’ha interposat contra el demandat al seu país de domicili, com és el seu dret per defecte; i la demandant no m’ha convençut que tingui arguments sòlids i defensables que el seu reclam cau dins d’una excepció a aquesta regla predeterminada", ha assenyalat la jutgessa Rowena Collins Rice.

En la resolució, a què ha tingut accés Europa Press, la jutgessa ha explicat que -tot i que s’hagués considerat competent per jutjar l’assumpte- "hauria rebutjat la sol·licitud" de Larsen perquè la seua demanda "no complia les normes judicials aplicables a la redacció d’una demanda per assetjament".

Segons ha precisat la jutgessa en 92 folis, la demanda de Corinna Larsen "no se suggereix que cap evidència pugui connectar" els esdeveniments d’assetjament que denuncia "directament" amb Juan Carlos I. "Els autors directes no estan identificats ni (són) identificables", ha afegit.

La jutgessa ha conclòs que la lògica defensada per Larsen corre el perill de ser un "fals sil·logisme". "Són actes d’un enemic, el demandat és el seu enemic, per tant són els seus actes", ha assenyalat, mentre ha recordat que l’empresària en si mateixa compta amb un "perfil públic propi" en el qual "participa activament" i en el qual està connectada amb "poderosos, rics, competitius i d’alt perfil".

Sota aquesta mateixa anàlisi, ha descartat l’argument que el rei emèrit fos el responsable de les filtracions que van donar lloc a publicacions en mitjans de comunicació sobre Larsen. "Ella no dona cap indicació de com podria demostrar alguna connexió amb l’acusat", ha apuntat.

No veu acreditat l’assetjament a Anglaterra

Corinna Larsen va relatar en la seua demanda que Joan Carles I l’hauria assetjat després que ella posés fi a la relació que havien mantingut. Primer per procurar que reprenguessin l’esmentada relació i després a tall de revenja per perjudicar-la en els seus negocis, d’acord amb Larsen.

L’empresària va reclamar al rei emèrit una indemnització per les despeses del seu tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació d'"exdiplomàtics i exfuncionaris del govern espanyol" perquè intervinguessin a fi de "posar fi a l’assetjament" que diu que ha rebut.

La jutgessa, tanmateix, ha considerat que Larsen "no ha aconseguit convertir la seua història narrativa en un reclam d’assetjament". Segons el seu parer, l’examiga íntima de Joan Carles I "no identifica ni al·lega cap experiència específica d’assetjament" a Anglaterra, sinó una sèrie d’accions que haurien tingut lloc "onsevulga que fos en aquell moment, que de vegades era a Anglaterra."

"Si no es pot dir que aquesta experiència hagi estat sostinguda en un sol país --per exemple, perquè un demandant està domiciliat, habitualment resident o físicament present en aquest país en tot moment-- sobre quina base poden els tribunals anglesos assumir jurisdicció sobre un tribunal unitari en el present cas multinacional?", ha recalcat la jutgessa.

Larsen, "decebuda" amb la decisió

En un comunicat difós aquest mateix divendres després de donar-se a conèixer la resolució del tribunal, Larsen s’ha mostrat "profundament decebuda pel resultat". "És descoratjador veure que les víctimes d’assetjament sovint lluiten per trobar justícia en el nostre sistema jurídic", ha assenyalat.

L’empresària ha insistit que la "intimidació i l’assetjament" que assegura que han patit ella i els seus fills "continuen" i tenen com a "objectiu" destruir-la "per complet". "Joan Carles ha desplegat tot el seu arsenal per desgastar-me i l’abast del seu poder és immens. Estic considerant totes les opcions disponibles", ha apuntat.

La decisió s’ha donat a conèixer aquest divendres després que el juliol passat el tribunal escoltés les al·legacions de la defensa de Juan Carlos I, a càrrec del bufet britànic Velitor Law.

La defensa de Joan Carles I

L’equip jurídic del rei emèrit va sol·licitar llavors que es desestimés la demanda de Larsen en considerar que els tribunals del Regne Unit no eren els competents per conèixer d’aquesta demanda. La defensa es va basar en l’article 4 de la regulació de la UE sobre jurisdicció, el qual estableix que les persones domiciliades en un Estat membre, independentment de la seua nacionalitat, han de ser demandades davant dels tribunals d’aquest país.

Els advocats van exposar en el seu escrit, a què va tenir accés Europa Press, que l’esmentada regulació comunitària operava en aquest cas concret perquè es va iniciar abans que acabés el període de transició per al Brexit, fixat fins el 31 de desembre de 2020.

Així, van insistir que els tribunals espanyols eren els competents per ocupar-se de la demanda de Larsen. A això, van afegir que "la qüestió clau" era si, en relació amb els suposats actes d’assetjament, el Regne Unit era el lloc on es va produir el presumpte 'esdeveniment nociu' o el 'dany directe', una cosa que, segons van apuntar, els advocats de Larsen no havien demostrat.

Un altre dels arguments esgrimits per la defensa va ser "l’evident falta de credibilitat de la demandant". Referent a això, van posar en relleu que Larsen havia sol·licitat permís per fer una nova modificació a la seua demanda original. "Com les seues predecessores, és incoherent, internament contradictòria i manifestament dolenta en termes legals", va apuntar la defensa del rei emèrit.

A més, va subratllar que les afirmacions de Larsen -que Joan Carles I "nega emfàticament"-no només són "falses" sinó també "inconsistents amb les declaracions públiques fetes per ella" abans que iniciés el litigi.