El gas sintètic, una oportunitat per descarbonitzar l’economia

La producció de gas sintètic sostenible, capaç de produir una energia similar a la del gas natural i igualment fàcil d’emmagatzemar i transportar, és una de les opcions més viables per descarbonitzar l’economia i pot convertir-se en una realitat a escala industrial gràcies a un projecte que es desenvolupa a Suïssa.

L’espectacular innovació gira entorn d’un reactor de producció de molècules de metà o gas natural i a un sistema de captura i filtrat de C02 que han començat a funcionar en els projectes paral·lels GreenGas i Lab Innovació a la ciutat suïssa d’Aigle.

El reactor –la modesta talla del qual el fa ideal per a la seua instal·lació i posada en funcionament dins de petites infraestructures– és el primer al món que ha aconseguit una taxa de conversió de més de 99 % de diòxid de carboni, és a dir pràcticament no genera cap rebuig. Aquest gas és captat en una membrana disposada a diverses capes i que pot absorbir en un metre quadrat fins una tona de CO2, la qual cosa suposa un estalvi en costos d’emmagatzemament.

L’absorció del CO2 –el principal gas causant de l’escalfament global– s’aconsegueix a través dels nanoporus de la membrana la mida de la qual és similar al d’un àtom.

Zero emissions

L’electricitat per al funcionament del reactor és produïda amb l’energia captada mitjançant plaques fotovoltaiques amb què la producció del gas sintètic s’aconsegueix en un circuit de zero emissions. Aquesta energia és de seguida transformada a través d’un electrolitzador en hidrogen, el qual combinat amb el CO2 dins del reactor donen origen al gas sintètic. La guerra a Ucraïna i la interrupció del subministrament de gas rus han creat una pressió sobre el mercat energètic europeu i s’ha fet urgent trobar la manera d’emmagatzemar l’energia verda produïda a l’estiu per a la seua utilització a l’hivern, quan la demanda s’incrementa, explica el director del projecte GreenGas, Gilles Verdan, en una visita a les seues instal·lacions.

Desenvolupament del projecte

La ciència del projecte Greengas va ser concebuda a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), un dels centres d’investigació més prestigiosos de Suïssa, i la companyia paraestatal Gaznat, responsable del subministrament de gas a la regió francoparlant de Suïssa (25 % de la població), li ha ofert l’enginyeria i instal·lacions per demostrar la seua viabilitat a escala industrial. "Hi ha cent milions de persones a Europa que no poden pagar les seues factures d’electricitat, la qual cosa mostra la necessitat de treballar per reduir el preu als mercats d’energia renovable", comenta el conseller delegat de Gaznat, René Bautz. "Espanya podria estar molt interessat en aquesta tecnologia perquè té una important producció d’energia eoliana i solar, la qual cosa genera excedents d’energia a l’estiu quan la càrrega a la xarxa és menor. Transformar aquest excedent en gas de síntesi per a l’hivern podria ser molt rendible, així que espero que puguem col·laborar amb les companyies espanyoles del sector," comenta a EFE. El cost del gas sintètic és actualment quatre vegades superior al del gas natural, però tot és una qüestió d’escala de producció: com més es desenvolupin les instal·lacions i major sigui la quantitat produïda el preu final disminuirà. "Estem davant d’una innovació que ens ajudarà a descarbonitzar tot el sistema de gas", assegura Bautz.

Més interessant que l’hidrogen

L’executiu explica que el gas sintètic té "les mateixes característiques que el gas natural (combustible fòssil), en termes de compressió, emmagatzemament i avantatja a l’hidrogen perquè aquest té menys poder calorífic i és més difícil de comprimir i guardar". A més, el gas sintètic pot ser injectat i transportat pels gasoductes convencionals sense que aquests requereixin més alteració. "Podem donar l’exemple de dos automòbils, un que funciona a gas i l’altre amb hidrogen. Per tenir la mateixa autonomia cal comprimir molt més hidrogen que gas i per a això es necessita més energia", detalla.

Gaznat, una empresa valorada en més de 2.000 milions d’euros, té els drets de patent d’aquestes tecnologies, en les quals ha invertit cinc milions d’euros i per a les quals ha rebut un milió addicional en subvencions del govern suís.

En la línia de reduir la dependència energètica de fonts exteriors i assegurar l’aprovisionament, Gaznat ha iniciat discussions amb les autoritats suïsses per a la construcció als Alps de llocs d’emmagatzemaments de gas, dels quals el país manca actualment. El pla a la taula, que s’estima costaria uns 400 milions d’euros, consisteix a construir quatre cavernes de roca de granit de cent metres d’alt per cinquanta de diàmetre al cor d’una muntanya alpina.