Què són els bacteris multiresistents i per què suposen una amenaça per a la salut?

Els bacteris multiresistents o 'superbacteris’ suposen una de les deu principals amenaces de salut pública a què s’enfronta la humanitat i a l’estat espanyol ja són la causa de 4.000 morts anuals, xifra que es podria multiplicar per deu de cara al 2050.

"Anem cap a pitjor perquè els bacteris es van fent cada vegada més resistents pel mal ús dels antibiòtics" explica en una entrevista a EFE l’especialista en Microbiologia i Parasitología Manuel Linares, que assegura que "el 50% de les prescripcions que es fan quan hi ha una ferida, infecció a la pell o en parts toves estan mal fetes".

I és que el 95% dels antibiòtics es recepten a l'Atenció Primària, i perquè es facin les prescripcions de forma adequada, el Grupo de Infecciones en Urgencias de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) i la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (Semergen) han presentat aquest dimarts "Microbiología para no micribiólogos", una guia pràctica per al maneig de les infeccions comunitàries.

Linares aclareix que aquest ús indegut és perquè es recorre a l’antibiòtic encara que no que sigui necessari o bé se n’utilitza un que no és el correcte. Segons aquest expert i president de la Fundació iO, que ha projectat la guia, en el cas de les infeccions d’orina la utilització innecessària de l’antibiòtic pot arribar al 20%.

Els antibiòtics, fàrmacs de farmaciola

A més hi ha un 5% de pacients que utilitzen els antibiòtics sense recepta. I és que l'estat espanyol sempre ha estat un país amb el mal hàbit de recórrer a la farmaciola casolana per qualsevol infecció, fins i tot viral com refredats o grips. La progressió de morts per bacteris multiresistents a Espanya ha experimentat un augment "preocupant" en els últims anys, i això també es deu a la propagació de les soques resistents i a la falta de nous antibiòtics, assenyala Linares. Per això, aquest expert urgeix a actuar en tots els nivells assistencials si bé posa el focus en l’Atenció Primària, hospitals i urgències.

I és que encara que les infeccions per superbacteris poden adquirir-se en diversos entorns, els hospitals són els llocs de més risc a causa de la concentració de pacients amb sistemes immunològics debilitats i tècniques invasives com dispositius, vàlvules cardíaques o pròtesi. Els superbacteris s’acarnissen amb el pacient complex

El coordinador del grup de malalties infeccioses de SEMES, Juan González, adverteix que es tracta d’una "emergència sanitària" i assegura que un de cada quatre pacients complexos "per gravetat o acumulo de comorbiditats" tindrà una infecció per bacteris multiresistents. González insisteix en la importància de formar el metge "no microbiòleg" perquè sàpiga "agafar la mostra del pacient de manera adequada i interpretar el resultat".

Es tracta que el metge sàpiga "seleccionar l’antimacrobià amb l’espectre més estret per a l’etiologia del pacient, i amb menor efecte sobre la seua microbiota i menys efectes adversos. Aquest ha de ser l’objectiu de qualsevol metge quan s’enfronta a la decisió de prescriure un antibiòtic".

Aquest especialista valora que entre 2014 i 2022 l'estat espanyol hagi reduït un 17% el consum d’antibiòtics d’ús humà i un 60% en veterinària, però, considera, "encara queda molt per fer". Per això i per fer la informació comprensible, el llibre-guia "Microbiologia per a no microbiòlegs" cerca fer de mediador entre sanitaris per acabar amb la que denominen "l’altra pandèmia silenciosa".