Els trasplantaments de ronyó de porc a humans cada vegada més a prop

La ciència dels xenotrasplantaments (d’un animal a un altre) ha fet un pas de gegant a l'aconseguir que un trasplantament de porc modificat genèticament sobrevisqui més de dos anys implantat en un primat no humà, obrint prometedores vies de solució a l’escassetat mundial d’òrgans per a les persones malaltes. 

Gràcies a l’edició genètica en els porcs per "humanitzar-los" i a tècniques d’inmunosupressió, els investigadors han aconseguit allargar de 24 a 758 dies la supervivència d’un trasplantament de porc en un tipus de macaco cynomolgus amb diversos trets molt similars als humans, segons es recull un estudi que publica avui la revista Nature.

La investigació ha estat portada per desenes d’investigadors d’hospitals i universitats nord-americanes, en col·laboració amb EGenesis, una empresa de biotecnologia de Boston que estudia els trasplantaments porcins en humans per alleujar l’escassetat d’òrgans per a trasplantaments, de la qual va ser fundador científic l’espanyol Marc Güell, responsable del Grup d’Investigació en Biología Sintética Traslacional de la Universitat Pompeu Fabra.

Els òrgans dels porcs són similars en forma i funcions als humans, encara que hi ha dos obstacles a superar per aconseguir la seua implantació en humans: el rebuig i el risc de zoonosi (trasmissió de virus d’animals a humans).

Investigacions anteriors ja havien identificat tres antígens dels porcs que són immediatament reconeguts per anticossos humans i atacats, la qual cosa provoca el rebuig de l’òrgan; a què caldria sumar el retrovirus porcí, del qual hi hauria també risc de transmissió.

En el present estudi, han provat de sortejar aquests obstacles per tres vies: eliminant tres gens implicats en la síntesi d’antígens glicans; inserint set transgens humans implicats en la regulació de les vies que regulen el rebuig de l’òrgan: inflamació, immunitat innata, i coagulació; i desactivant els retrovirus endògens inclosos en el genoma porcí. Els investigadors han vist que només amb inserir set transgens humans (humanitzar l’òrgan) ja existeix protecció davant el rebuig: l’implant dels ronyons de porc amb aquesta modificació en macacos va sobreviure més dies que el que no havia estat alterat: 176 dies davant 24. Combinat amb un tractament immunosupressor, el trasplantament porcí va donar als macacos una supervivència a de més de dos anys (758 dies). 

Les anàlisis in vitro van mostrar també que les cèl·lules editades de ronyó porcí modulaven la inflamació d’una manera similar a les cèl·lules humanes, la qual cosa suggereix que les cèl·lules editades van adquirir un alt nivell de compatibilitat immunitària amb les de les persones. A més, l’avaluació de biomarcadors de la funció renal en els primats receptors va revelar que un sol ronyó porcí trasplantat proporcionava prou filtració de metabòlits per compensar la falta de dos ronyons natius. "Es tracta d’un gran pas en el camp dels trasplantaments, ja que un dels problemes a què ens enfrontem és la supervivència a llarg termini de l’òrgan genèticament modificat en el receptor", assenyala un dels autors, Tatsuo Kawai, catedràtic de Cirurgia de Trasplantaments de la Facultat de Medicina de Harvard i cirurgià de l’Hospital General de Massachusetts.

"Amb aquest estudi fem un notable progrés en l’edició del genoma porcí per minimitzar el rebuig, millorar la compatibilitat del receptor i abordar el risc de transmissió viral. Preveiem que els resultats dels trasplantaments en humans seran encara més favorables, ja que aquests òrgans editats genèticament són més compatibles amb els humans," ha agregat.

En declaracions a EFE, Marc Güell va dir que som davant d’un "estudi de gran transcendència per proporcionar una solució a un dels reptes mèdics més importants, la falta d’òrgans per transplantar." La insuficiència renal és una malaltia potencialment mortal per a qui el trasplantament es considera el tractament de referència, si bé la demanda d’òrgans supera amb escreix els que hi ha disponibles. 

Els xenotrasplantaments són procediments mèdics tan esperançadors com complexos. En el cas dels òrgans modificats de porcs, la ciència està fent grans passos en temps recents per a trasplantaments de cor, fetge i ronyó.