GUIA
Lleida reivindica la salut mental
Entitats, usuaris i famílies exigeixen més recursos davant l'augment d'atencions després de la pandèmia
La província es bolca en la commemoració del Dia Mundial amb diferents accions
La demarcació de Lleida va tornar a bolcar-se ahir en la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental amb diferents accions en desenes de municipis. L’objectiu: trencar l’estigma que encara envolta els problemes de salut mental, exigir més recursos i assolir un model d’atenció comunitari que incorpori la perspectiva de drets en tots els seus àmbits.
A Lleida ciutat, la plaça Paeria va acollir al matí la lectura del manifest elaborat pel Comitè en 1a persona de la Federació Salut Mental Catalunya, acompanyat de Batuka Pum de la Escola L’Estel de Balaguer. El document va denunciar que “tenim un sistema de benestar que delega l’atenció a les famílies, en el qual falten els suports per viure una vida digna, autònoma i en comunitat”. En aquest sentit, van demanar el suport de totes les administracions per incrementar la inversió en salut mental, així com els recursos de suport a l’habitatge i polítiques que donin accés a llocs de treball dignes. “El principal problema que es troben les persones és la reinserció en la societat perquè, una vegada vençuda la malaltia, se senten molt aïllades. Aquestes polítiques socials de suport són el que falta”, va dir la presidenta de Salut Mental Ponent, Maria Ribó, que va apuntar que en els últims anys han vist augmentar les situacions de malestar emocional i ansietat, especialment entre el jovent.
També la plaça Major de Tàrrega va acollir ahir la lectura d’un manifest reivindicatiu, que va estar precedida per un taller de pancartes. Així mateix, el Servei de Rehabilitació Comunitària de Balaguer va presentar el conte Nur la Cangur, per mostrar als petits com és la realitat de les persones que pateixen algun problema de salut mental. Per a això, organitzaran sessions de contacontes als centres educatius de la ciutat.
Les baixes laborals per trastorns mentals pugen un 81,5% en sis anys
Espanya va registrar fins a l’1 d’octubre d’aquest any 451.646 baixes laborals derivades de problemes de salut mental. Així ho va assegurar ahir el sindicat UGT que, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, va advertir que el nombre de baixes laborals per trastorns mentals i de comportament s’ha disparat un 81,5% entre 2016 i 2022, mentre que en comparació amb el 2019, any prepandèmia, aquest increment arriba al 28,7%. Per al sindicat, falten psicòlegs a la sanitat pública i a les mútues d’accidents de treball, ja que el conjunt de les 18 mútues registrades totalitzen tan sols 70 psicòlegs i només 16 psiquiatres per a les 50 províncies. “No estem bé a la feina: l’aspecte positiu és que comencem a demanar ajuda, però el negatiu és que cada vegada la necessitem més, sobretot els menors de 25 anys, entre els quals les baixes per aquesta raó s’han disparat un 91% des del 2019”, va assegurar el secretari general del sindicat, Pepe Álvarez. Per la seua part, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) va reclamar estratègies desmedicalizadoras per reduir l’ús prolongat de benzodiazepines en la població davant de problemes d’ansietat o insomni, sobretot en població adolescent, en la qual s’ha incrementat en l’era postpandèmia.