Viure de lloguer s’associa a un envelliment més ràpid

Una investigació liderada per investigadores australians i anglesos associa a un envelliment biològic més ràpid viure de lloguer davant dels que tenen un habitatge en propietat, independentment que sigui social o lliure.

L’estudi, publicat a'BMJ', ha estat dirigit per investigadors del Centre d’Investigació sobre Habitatge de la Universitat d’Adelaida a Austràlia i de l’Institut d’Investigacions Socials i Econòmiques de la Universitat d’Essex, Colchester, Regne Unit.

Els descobriments suggereixen que l’impacte biològic del lloguer és gairebé el doble que estar sense treball davant de tenir una feina remunerada. Afortunadament, aquests efectes són reversibles, fet que posa en relleu la importància de la política d’habitatge en la millora de la salut, afirmen els investigadors.

Nombrosos aspectes de l’habitatge estan associats amb la salut física i mental, inclosos el fred, la floridura, l’amuntegament, el risc de lesions, l’estrès i l’estigma. Però no està del tot clar exactament com podrien exercir els seus efectes, assenyalen els investigadores.

Per explorar-ho a fons, es van basar en informació epigenètica juntament amb dades d’enquestes socials i signes d’envelliment biològic, capturats a través d’evidència de metilació de l’ADN en sang. L’epigenètica descriu com els comportaments i els factors ambientals poden provocar canvis que alteren la forma en què funcionen els gens, mentre que la metilació de l’ADN es una modificació química de l’ADN que pot alterar l’expressió genètica.

Van utilitzar dades representatives de l’Estudi Longitudinal de Llars del Regne Unit (UKHLS, generalment denominat Understanding Society) i respostes de l’Enquesta de Panell de Llarss Britànica (BHPS), que també va passar a formar part d’Understanding Society.

Van extreure la informació disponible de l’UKHLS sobre elements materials de l’habitatge: tinença; tipus de construcció; suport financer governamental disponible per a inquilins; presència de calefacció central com a indicador d’una calidesa adequada; Ubicació en zona urbana o rural. També s'hi van incloure elements psicosocials: despeses d’habitatge; endarreriments en els pagaments; superpoblació; i moure expectatives i preferències.

Posteriorment es va recopilar informació de salut addicional dels 1.420 enquestats de BHPS i van prendre mostres de sang per a l’anàlisi de metilació de l’ADN. La informació sobre les circumstàncies històriques de l’habitatge es va obtenir agrupant les respostes dels últims 10 anys de l’enquesta de BHPS per a cada enquestat.

A l’analitzar totes les dades, els investigadores van tenir en compte factors potencialment influents: sexe, nacionalitat; Nivell d’Educació; Estatus socioeconòmic; dieta; estrès acumulatiu; dificultat financera; entorns urbans; pes (IMC) i fumar. A causa que el ritme de l’envelliment biològic s’accelera juntament amb l’envelliment cronològic, això també es va tenir en compte.

L’anàlisi ha demostrat que viure en una casa llogada de forma privada s’associava amb un envelliment biològic més ràpid. És més, l’impacte del lloguer en el sector privat, a diferència de la propietat absoluta (sense hipoteca), va ser gairebé el doble que el d’estar sense feina en lloc d’estar treballant. També va ser un 50 por cent  més elevat que haver estat exfumador en comparació amb no haver fumat mai.

Quan es van afegir a la fórmula les circumstàncies històriques de l’habitatge, els repetits endarreriments en la compra d’habitatges i l’exposició a la contaminació i problemes ambientals també es van associar amb un envelliment biològic més ràpid. 

No obstant, viure en habitatges socials, amb una menor despesa i més seguretat de tinença, no va ser equivalent a la propietat absoluta en termes de la seua associació amb l’envelliment biològic una vegada que s'hi van incloure variables d’habitatge addicionals.

Els investigadores destaquen que es tracta d’un estudi observacional i, com a tal, no pot establir la causa. I els investigadores reconeixen diverses limitacions dels seus descobriments. Per exemple, no hi havia mesures contemporànies de la qualitat de l’habitatge, i les dades de metilació de l’ADN provenien únicament d’enquestats europeus blancs.

"Els nostres resultats suggereixen que les difícils circumstàncies de l’habitatge afecten negativament la salut a través d’un envelliment biològic més ràpid. Però l’envelliment biològic és reversible, circumstància que posa en relleu l’important potencial dels canvis en las polítiques d’habitatge per millorar la salut", afirmen.

I suggereixen que aquests descobriments probablement siguin rellevants per a l’habitatge i la salut en altres llocs, particularment en països amb polítiques d’habitatge similars. "El que significa ser un inquilí privat no està escrit en pedra, sinó que depèn de decisions polítiques, que fins ara han prioritzat propietaris i inversors sobre els inquilins", afegeixen.

"Polítiques per reduir l’estrès i la incertesa associats amb el lloguer privat, com posar fi als desallotjaments 'sense culpa', limitar els augments de lloguer i millorar les condiciones pot contribuir en certa mesura a reduir els impactes negatius del lloguer privat", conclou l'estudi.