Estrena novel·lística als 76 anys

Josefina Zamora sí que pot afirmar que mai és tard per conrear les lletres, la il·lusió de la seua vida. Amb 76 anys, acaba de publicar la seua primera novel·la, Catalina, amor en espera. Nascuda al poble jacetà de Marmolejo, va arribar a Lleida amb poc més de 20 anys. “Vaig aprendre a llegir i escriure als 12 anys, però als 13 ja em va tocar deixar els estudis i posar-me a treballar”, recorda aquesta lleidatana d’adopció, veïna d’Alpicat. Quan d’adolescent va aprendre a “ajuntar lletres”, confessa que “es va obrir un nou món davant de mi i vaig començar a llegir tots els llibres que queien a les meues mans”. 

Mare de quatre fills, sempre els explicava contes i històries quan eren petits, però mai va tenir temps per conrear la seua passió per la literatura. Fins que es va jubilar. Quan el seu fill petit es va independitzar, va deixar a casa el seu ordinador. “No sabia ni com s’endollava, però me’n van ensenyar al Casal de Gent Gran d’Alpicat i em vaig posar a escriure les històries que tenia apuntades en llibretes”, explica. 

Fa uns anys, en el projecte cultural digital Granada Costa van començar a publicar els seus contes. Fins i tot, el 2019 li’n van premiar un, Cuentos del abuelo José. “Allò em va entusiasmar i em va animar a escriure una novel·la.” El resultat és Catalina, amor en espera, publicada en autoedició al segell Editorial Club Universitario d’Alacant. “És una història romàntica costumista amb dos protagonistes, Catalina i Matías, que es van conèixer molt joves, ella era encara una nena, i es van enamorar perdudament. A cap dels dos no els va importar haver d’esperar perquè el seu gran amor es fes realitat.”

Assídua en els últims anys de la Fira del Llibre de Madrid, “allà em van aconsellar que escrigui sempre les històries que tinc dins, sense fer cas al que diguin els altres. I no m’importa pagar l’edició, també van començar així García Lorca i Vargas Llosa!”. I a l’editorial també la van animar: “Escriure és com aprendre a nadar, cal tirar-se a la piscina.” Això és el que ha fet Josefina Zamora, que ja té enlelstits el relat juvenil El valle de la luna i un parell de novel·les més. I amb una dificultat afegida: quan era un nadó va perdre diversos dits de les mans al cremar-se en un braser. “Però he après a escriure amb els que em queden”, afegeix sense pena i molta il·lusió.