Mor als 80 anys el crític de cine Carlos Pumares

El periodista i crític de cine basc Carlos Pumares Pardo, que es va fer popular amb el mític programa radiofònic i televisiu "Polvo de Estrellas", ha mort aquest dijous a Madrid als 80 anys d’edat, han informat fonts familiars.

Pumares, un dels més prestigiosos crítics del setè art, del qual també va ser guionista, va actuar així mateix com a actor en algunes pel·lícules i va escriure nombrosos llibres com "Un matrimonio perfecto" i "Tan cerca y lejos".

El perfil del mateix periodista a la xarxa social X va publicar l’anunci de la seua mort: "Descansi en pau el més gran dels grans del cine a Espanya. Sempre va ser i des d’avui serà Pols d’Estrelles". Les xarxes socials s’han començat a omplir aquesta matinada amb nombroses mostres d’afecte al periodista, des de coneguts representants del món del cel·luloide a simples ciutadans cinèfils.

Un dels primers ha estat el director Santiago Segura, que va publicar a X: "Era un crític peculiar. Un autèntic amant del cine i un personatge molt divertit. Ha estat un disgust conèixer avui la notícia de la seua mort i saber que no tornarem a prendre un cafè xarrant de cine, com quan coincidíem en algun festival." "El meu més sentit condol a la seua família i a tots els que, com jo, li teníeu a la vostra galeria de persones que, d’alguna forma, van alegrar les nostres vides", ha afegit Segura.

El també periodista i escriptor Juan Luis Cano ha subratllat: "M’ha fet molta pena. Era un entranyable rondinaire, coneixedor com a ningú de la història del cine i molt culte. El seu enuig permanent era un posat que va crear el personatge que es va apoderar d’ell. Vam riure molt amb ell."

Nascut el 29 de setembre de 1943 a la localitat biscaïna de Portugalete (País Basc), Pumares era llicenciat en Ciències Físiques, però la seua trajectòria professional es va desenvolupar per altres camins. En la dècada dels setanta va escriure els guions de les pel·lícules "La casa de las chivas" (1972, León Klimovsky), "Separación matrimonial" (1973, Angelino Fons), "Una mujer prohibida" (1974, José Luis Ruiz Marcos) i "El extraño amor de los vampiros" (1977, León Klimovsky), i el de la sèrie televisiva "El hotelde las mil y una estrellas" (1978-79, TVE), aquest al costat de Joaquín Parejo. Va treballar com a assessor cinematogràfic del programa "La clave" (1976-85, a RTVE; 1990-93, a Antena 3 TV), que presentava i dirigia el periodista José Luis Balbín. Una pel·lícula servia d’introducció per als temes que després debatien els convidats, amb preguntes que els espectadors realitzaven telefònicament cap al final de l’espai. El programa va ser nou perquè  es van permetre, per primera vegada a la televisió d’Espanya, la visió de diversos punts de vista trobats, amb temes que fins el moment es consideraven tabú (Opus Dei, OTAN).

A començaments dels anys vuitanta va començar a presentar en Antena 3 Radio el programa sobre el món del cine "Polvo de estrellas", que més tard es portaria a Antena 3 TV i a Onda Cero. Després de la cancel·lació de "Polvo de estrellas" a la cadena Onda Cero, Pumares va col·laborar al portal Tierra amb un espai denominat "El monolito de Pumares", on donava respostes a les preguntes dels internautes sobre el món del cine. L’espai es va mantenir fins a l’estiu de 2004.

Així mateix, va col·laborar com a contertulià en el programa "Crònicas marcianas" fins que es va acabar, el juliol de 2005. Pumares ha realitzat crítica de cine al diari La Razón, presentat en Radio Voz "La salud natural", espai diari sobre medicina natural, manté un blog per comentar notícies relacionades amb el món del cine, i ha estat col·laborador i contertulià del magazín matinal "Sin ir más lejos" (Aragón TV), a més de tenir el programa setmanal "Veo Cine" al canal Veo 7.

Va intervenir com a actor en "FBI: Frikis Buscan Incordiar" (Javier Cárdenas, 2004) i a "Torrente 3, el protector" (Santiago Segura, 2005); i va firmar els guions de les pel·lícules "La casa de las chivas" (León Klimovsky, 1972), "Separación matrimonial" (Angeles Fons, 1973) i "Una mujer prohibida" (José Luis Ruiz Marcos, 1974). També en "El extraño amor de los vampiros" (Klimovsky, 1977) i el de la sèrie televisiva "El hotel de las mil y una estrellas" (Yagüe, 1978). A més, va realitzar un parell de col·laboracions en el programa "Sálvame" i va formar part del jurat del programa de Telecinco "¡Mira quién salta!". També va publicar llibres amb Manuel Villegas López, Jaime Salom i José Luis Garci: "La casa de las chivas" (1971); amb Hugo Pratt: "El secreto de Tristán Bantam: Cita en Bahía"" (1971); amb Alberto Solsona, José Luis Garci i Adolfo Castaño: "Los cuentos de Popeye" (1973); "Un matrimonio perfecte" (1973); "Tan cerca y lejos" (1973); "Los colonizadores: argumento cinematográfico" (1974); amb José Luis Garci, Adolfo Castaño i Alberto Solsona: "Los cuentos de Rosario" (1974); i amb Dick Fulton i Adolfo Castaño: "Mandrake: La dimensión X" (1974). Con Lázaro Irazábal va publicar "Una de tantas" (1974); amb Juan José Daza del Castillo i Abelardo Empecinado: "Al amanecer" (1975); amb Enrique Herreros, Juan José Daza del Castillo i Abelardo Empecinado: "El chalet de los geranios" (1975); amb Juan José Daza del Casatillo: "La noche de los vampiros" (1975) i va col·laborar amb Domingo López en: "Wild Wild East" (2015). Iván Reguera i Juan José Aparicio van indagar sobre la figura de Pumares i van publicar el llibre "Carlos Pumares: un grito en la noche" (2006).