Descobreixen el mecanisme que provoca la picor

Científics de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units) han descobert un bucle de retroalimentació centrat en una única proteïna immunitària anomenada IL-31 que provoca la necessitat de rascar-se i controla la inflamació propera, el que constitueix un avanç que podria transformar la forma que els metges tracten afeccions que van des de l’èczema fins a les al·lèrgies. El descobriment, publicat a la revista 'Science Immunology', estableix les bases per a una nova generació de fàrmacs que interactuïn de forma més intel·ligent amb la capacitat innata de l’organisme per autoregular-se.

Plantejaments anteriors suggerien que l’IL-31 assenyala la picor i promou la inflamació de la pell, però l’equip de l’UCSF va descobrir que les cèl·lules nervioses, o neurones, que responen a l’IL-31, desencadenant un rascat, també impedeixen que les cèl·lules immunitàries reaccionin de forma exagerada i provoquin una irritació més generalitzada. "Tendim a pensar que les proteïnes immunitàries com l’IL-31 ajuden les cèl·lules immunitàries a comunicar-se entre si, però en aquest cas, quan l’IL-31 es comunica amb les neurones, aquestes li responen -explica la doctora Marlys Fassett, catedràtica de dermatologia de l’UCSF i autora principal de l’estudi-. És la primera vegada que veiem que el sistema nerviós reprimeix directament una resposta al·lèrgica".

El descobriment podria arribar a canviar el tractament de l’asma, la malaltia de Crohn i altres malalties inflamatòries, a causa de la presència d’IL-31 en tot l’organisme, auguren els experts."L’IL-31 causa picor a la pell, però també és present als pulmons i a l’intestí -assenyala el doctor Mark Ansel, catedràtic d’Immunologia de l’UCSF i autor principal de l’estudi.

Ara tenim una nova pista per combatre les nombroses malalties que afecten tant al sistema immunitari com al nervioso".La IL-31 és una de les diverses "citocines de la picor" per la seua capacitat per instigar-lo en animals i persones. Fassett, dermatòloga i investigadora, ha volgut saber per què des que va arribar a l’UCSF el 2012, pocs anys després del seu descobriment. Es va posar en contacte amb Ansel, un antic col·lega i expert en asma que la va acollir al seu laboratori. En primer lloc, Fassett va extreure el gen IL-31 de ratolins i els va exposar als àcars de la pols domèstica, un al·lergogen comú que provoca picor. "Volíem imitar el que passa en les persones exposades crònicament a al·lergògens ambientals --apunta Fassett--. Com esperàvem, l’àcar de la pols no provocava picor en absència d’IL-31, però ens va sorprendre veure que la inflamació augmentava".

Davant de la pregunta de per què hi havia inflamació però no picor, Fassett i Ansel van descobrir que un grup de cèl·lules immunitàries havia entrat en acció en absència de la citocina de la picor. Sense IL-31, l’organisme deslliurava una guerra immunològica a cegues. Se van centrar llavors a les cèl·lules nervioses de la pell que rebien el senyal de l’IL-31. Van veure que les mateixes cèl·lules nervioses que rebien el senyal de l’IL-31 eren les que rebien el senyal de l’IL-31. Van observar que les mateixes cèl·lules nervioses que estimulaven el rascat també esmorteïen qualsevol resposta immunitària posterior.

Aquestes cèl·lules nervioses eren essencials per mantenir la inflamació sota control, però sense IL-31, deixaven que el sistema immunitari es desboqui. Els resultats coincidien amb el que els dermatòlegs observaven cada vegada més amb un nou fàrmac, el nemolizumab, que bloquejava l’IL-31 i s’havia desenvolupat per tractar l’èczema. Encara que els pacients dels assajos clínics van observar que la pell seca i desigual de l’èczema remetia amb el fàrmac, de vegades es produïen altres irritacions cutànies i fins i tot inflamacions pulmonars.

"Quan s’administra un fàrmac que bloqueja el receptor de l’IL-31 en tot l’organisme, es modifica el sistema de retroalimentació i es frenen les reaccions al·lèrgiques a tot arreu", explica Ansel. També van descobrir que aquestes neurones alliberaven el seu propi senyal, denominada CGRP, en resposta al senyal de picor, el que podria ser responsable d’esmorteir la resposta immunitària."La idea que els nostres nervis contribueixen a l’al·lèrgia en diferents teixits canvia les regles del joc --afirma Fassett--. Si podem desenvolupar fàrmacs que actuïn sobre aquests sistemes, podrem ajudar de veritat els pacients que empitjoren després del tractament de la pruïja".

De fet, Fassett ha fundat recentment el seu propi laboratori en l’UCSF per desentranyar aquestes paradoxes de la biologia que compliquen els bons resultats a la clínica. I Ansel s’interessa ara perquè aquesta citocina de la picor fa més allà de la pell. "No hi ha picor als pulmons, així que la pregunta és què fa l’IL-31 allà o a l’intestí -assenyala Ansel-, però sembla tenir un efecte sobre la inflamació al·lèrgica pulmonar. Ens queda molta ciència per davant, amb un immens potencial per millorar les teràpies," reconeix.