Realment la UE prohibirà els camps de gespa artificial?

Fa dies que ha començat a córrer la notícia que els camps esportius de gespa artificial tenien els dies comptats, ja que la Unió Europea hauria decidit prohibirlos. 

En realitat, el que la UE vol eliminar el substrat de cautxú present a les superfícies esportives sintètiques. El substrat de cautxú és un polímer elàstic que se sol utilitzar per esmorteir el bot de la pilota a les superfícies dures i segons l’Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques, el cautxú és “el contribuent més important en termes d’ús de microplàstics als productes, així com la font més elevada d’emissions mediambientals”.

Amb aquest motiu, la Comissió Europea conclou que a partir de 2031 es prohibirà la construcció de camps de futbol que continguin microplàstics menors de 5 mm, que és el que és el cautxú, encara que existeixen altres variables menys comunes.

Malgrat l’esmentada prohibició, els camps que ja estiguin construïts no tindran l’obligació de desmuntar-se, però encara així el seu manteniment tindrà més traves que facilitats i sense la possibilitat d’utilitzar cautxú serà més que complicada.

A la Unió Europea s’instal·len cada any entre 1.200 i 1.400 camps esportius de gespa artificial, material que simula la gespa natural mitjançant l’ús de fibres sintètiques, principalment de plàstic.

Ara, un estudi, en el qual han participat el catedràtic Andrés Cózar i la investigadora Rocío Quintana, del departament de Biologia de la Universitat de Cadis, i que ha estat coordinat pel grup d’investigació 'Consolidat en Geociències Marines’ de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, ha caracteritzat i quantificat, primera vegada, la presència de restes de gespa artificial en mostres recollides en aigües superficials de la desembocadura del riu Guadalquivir i la costa catalana.

Els resultats mostren quantitats importants de plàstic amb origen en la gespa artificial: arriben a suposar el 15% dels plàstics de més de cinc mil·límetres de longitud que floten en el medi aquàtic, segons ha explicat.

"Les fibres de plàstic que hem trobat són principalment de polietilè i polipropilè que coincideixen amb les tendències actuals de producció mundial de gespa artificial i que normalment es troben flotant en el medi aquàtic", ha explicat William P. de Haan, primer autor de l’article.

Segons els investigadors, aquest treball ressalta que "les fibres de gespa artificial són una font important de plàstics al medi aquàtic i proporciona una guia detallada per poder identificar-los en futurs estudis, amb l’objectiu de conèixer millor la seua distribució i els impactes específics que puguin tenir sobre el medi ambient."

Els investigadors van analitzar 200 mostres d’aigua recollides del riu Guadalquivir i 217 a la costa de Barcelona, i van trobar fibres de gespa artificial en la major part de les mostres procedents del mar (67%) i en una proporció important de les obtingudes al riu (37%). Les concentracions trobades són, de mitja, 50 vegades més altes a la superfície del mar que a les aigües fluvials.

Aquestes diferències podrien deure’s, segons els investigadors, a una menor retenció de plàstics als rius -especialment durant les pluges estacionals- i a l’acumulació, a llarg termini, de les fibres de gespa artificial a la superfície marina de la zona costanera, on els plàstics alliberats anys o dècades enrere queden retinguts abans d’arribar a l’oceà obert.

Els autors d’aquest treball també han subratllat que, encara que els resultats s’han obtingut en unes zones geogràfiques concretes, "és esperable que altres ciutats també aportin fibres de gespa artificial, però la quantitat que s’allibera en el medi ambient depèn de molts factors, com ara la tipologia, l’ús i l’antiguitat dels camps o superfícies de gespa artificial, la superfície total instal·lada i les mesures de prevenció implantades".

Finalment, els investigadors s’han mostrat "sorpresos de la ubiqüitat d’aquest tipus de contaminació i que alhora hagi passat desapercebuda en estudis que quantifiquen i caracteritzen els plàstics al medi aquàtic". En aquest sentit, han assenyalat que, en estudis previs, les fibres de gespa artificial "podrien haver-se confós amb restes vegetals o amb filaments de pesca".

Igualment, han assenyalat que les repercussions ambientals detectades amb aquesta investigació són "múltiples i molt greus", ja que amplifiquen encara més l’impacte d’aquest material en el medi ambient. "El nostre estudi ha servit per determinar que, a part de reduir la biodiversitat urbana, reduir el vessament, sobreescalfar-se (fins 50ºC més que superfícies naturals) i contenir una gran quantitat de compostos químics perjudicials que li donen durabilitat, les superfícies de gespa artificial alliberen fragments de plàstic en el medi aquàtic".

Especialment, aquests plàstics els ingereixen els animals aquàtics i provoquen "el bloqueig de vies intestinals i la disminució de taxes de creixement i reproducció, entre altres problemes importants," han explicat.