Viatge pel Sistema Solar sense sortir de les comarques de Lleida

Estem a punt d’iniciar un viatge pels mons planetaris més propers; un viatge que sens dubte ens permetrà canviar les nostres idees del Sistema Solar Clàssic i les seues distàncies, únicament viatjant per Lleida i comarques. El recorregut fins a trobar cadascun dels vuit planetes serà amb la seua veritable proporció i ajustant els diàmetres i les distàncies de les òrbites al Sol a una mateixa escala. Podem iniciar el viatge visitant la nostra estrella mare, una bola brillant de 31 metres de diàmetre, al mig de la plaça de la Sardana del Turó de la Seu Vella de Lleida. Fent un tomb per a uns i una caminada per als altres, podrem buscar els quatre planetes terrestres, que són els més propers al Sol, i es caracteritzen per petites mides, poca massa, gran densitat, pocs satèl·lits naturals i absència d’anells. 

Així doncs, el més proper a la Seu Vella és Mercuri, de la mida d’una taronja gran, que fa voltes a la plaça de la Sardana i que passa de forma virtual pel costat del Castell Templer de Gardeny. Sense sortir de la ciutat de Lleida, podrem encara visitar Venus, que és molt similar al nostre planeta blau, però malgrat les semblances que comparteix amb la Terra, Venus té característiques que impossibilitarien la vida a la seua superfície. Aquest cos planetari compta amb una atmosfera densa i tòxica, plena de diòxid de carboni. A això cal sumar que està sempre embolcallat per espessos núvols groguencs d’àcid sulfúric que atrapen la calor. Conseqüentment, dona lloc a un intens efecte d’hivernacle. De manera que Venus, tot i que no és el planeta més pròxim al Sol, sí que és el més càlid, ja que la temperatura a la superfície pot arribar als 475 graus centígrads. L’òrbita de Venus correspon, en la mateixa escala, a una esfera de diàmetre igual a una pilota de bàsquet, situada a la plaça Sant Jordi del barri de la Bordeta. 

La Terra, el planeta de la vida, gràcies a moltes circumstàncies favorables, és en forma de globus de color blanc i blau, sensiblement superior a la pilota de bàsquet anterior, que s’acosta per la plaça a Joan XXIII del barri de Magraners. Per poder arribar a Mart, caldria utilitzar algun mitjà de transport, malgrat que si necessitem reduir la pressió arterial, el colesterol o el sucre del nostre organisme per indicació del metge, hi podríem arribar totpunt mitjà de la plaça de Sant Salvador del poble d’Albatàrrec. Per l’esmentada plaça passa aquest cos celeste de color vermellós cada 1,8 anys, de la mida d’una pilota d’handbol i que serà l’hàbitat per a alguns humans a finals del present segle o principis del següent.

Els planetes gegants estan a molta distància del Sol i són cossos de gran mida, tot i que de baixa densitat i, al no tenir una superfície sòlida, disposen d’una atmosfera molt extensa. Estan acompanyats per nombrosos satèl·lits i tots tenen sistemes d’anells, alguns dels quals molt febles. Els anells planetaris es formen quan cometes, asteroides o llunes es desintegren. Les restes d’aquests cossos són atretes pel camp gravitatori del planeta proper i comencen a orbitar-hi al voltant. Júpiter forma part dels planetes del sistema solar exterior, això és, dels gegants gasosos. No té superfície sòlida, és tot gas. És el planeta que gira més ràpid de tot el nostre sistema (gira 28 vegades més ràpid que la velocitat de rotació de la Terra), ja que 1 dia jovià només dura 10 hores, té el dia més curt de tots els planetes del sistema solar; tanmateix, un any a Júpiter dura 12 anys terrestres. 

El planeta més gran del nostre sistema solar que va tenir una vocació frustrada d’estrella gira en forma de bola gasosa de 3,1 metres, al voltant de l’esfera solar que hi ha a la Seu Vella de Lleida i la seua òrbita passa, justament per la plaça de Catalunya del poble de Bellvís. Per la plaça de Ramon Folch de la vila de Bellpuig, és per on transita Saturn, el planeta de color groc torrat que flota al centre del seu sistema d’anells, que amb 2,6 metres de diàmetre és el més espectacular de tots, vist amb aparells òptics. Si seguim amb el nostre viatge planetari per les Terres de Ponent, trobarem un cos esfèric d’1,1 metres al costat de la font de la plaça de la Creu de Tremp; es tracta del planeta Urà, de color blavoverdós. 

Neptú és el seu bessó, amb mida molt semblant i fa el seu recorregut pel carrer del Mig, un carrer medieval de la vila pallaresa de Rialb. Malgrat que Plutó ja no és un planeta en el sentit clàssic i s’ha degradat a planeta nan des de l’agost del 2006, a efectes del nostre viatge per les òrbites planetàries encara en podem fer el seguiment dins de l’allargat territori on es troben les nostres comarques. Així doncs, l’òrbita de Plutó passa molt a prop de la frontera amb França, concretament per la plaça Deth Haro del poble aranès de Les. 

En aquest marc arquitectònic és on es troba l’Haro, el mític tronc d’avet d’11 o 12 metres de llarg que es planta al mig de la plaça l’endemà de Sant Pere per cremar-lo la nit de Sant Joan de l’any següent, en la nostra escala de proporcions Plutó tindria la mida d’una pruna. Si després d’arribar a Les, els més agosarats volguessin continuar el viatge fins a l’estrella Proxima Centauri, la més propera a nosaltres, caldria fer servir alguna cosa més que els mitjans clàssics de desplaçament, ja que aquest astre es troba a gairebé dos vegades i mitja la distància que hi ha de la Seu Vella de Lleida a la Lluna, utilitzant la mateixa escala de proporcions. Bon viatge!