El tractament de càncer de mama: més curacions, supervivència i qualitat de vida

En els últims anys el tractament de càncer de mama ha canviat el seu paradigma ja que les noves incorporacions farmacològiques han incrementat les curacions, prolongat la supervivència de les pacients amb càncer avançat, aconseguint taxes de supervivència de fins el 85 per cent, i ha millorat la seua qualitat de vida. Per aquesta raó i, amb motiu del Día Mundial del Càncer de Mama, que se celebra aquest dijous, 19 d’octubre, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) ha donat a conèixer l’evolució i els avenços mèdics que s’han succeït en aquestes últimes dècades en el tractament del càncer de mama en els seus tres suptipus: HER2-positiu, triple negatiu i luminal.

En càncer de mama HER2-positiu destaca el desenvolupament dels conjugats anticòs-fàrmac (ADC), en els que anticossos dirigits davant proteïnes del tumor estan units a un fàrmac citotòxic, que és alliberat dins de la cèl·lula tumoral de forma selectiva. Entre ells destaca trastuzumab deruxtecan, protagonista d’aquests últims anys en demostrar beneficis de gran magnitud en pacients amb càncer de mama HER2-positiu avançat en comparació amb els tractaments disponibles fins la data.

A aquest avenç s’afegeix tucatinib, un nou fàrmac amb gran activitat a nivell del sistema nerviós central, lloc freqüent de metàstasi en aquest grup de pacients. Aquests fàrmacs s’uneixen a fàrmacs molt actius desenvolupats prèviament, com trastuzumab, pertuzumab o TDM-1, responsables de canviar el pronòstic d’aquestes pacients. Fa dos dècades, aquests tumors eren considerats els de pitjor pronòstic i, actualment, moltes pacients aconsegueixen llargues supervivències gràcies als avenços.

En càncer de mama triple negatiu, es consolida la immunoteràpia en primera línia de tractament entre les pacients el tumor de les quals expressa PD-L1, i sacituzumab-govitecan, un nou ADC, demostra millorar la supervivència, una fita en aquestes pacients d’especial mal pronòstic. En les pacients amb càncer de mama triple negatiu precoç, s’ha redissenyat l’algoritme terapèutic en irrompre la immunoteràpia. Respecte al càncer de mama luminal, s’ha consolidat el paper dels inhibidors de CDK4/6 (palbociclib, ribociclib i abemaciclib) juntament amb l’hormonoteràpia en el tractament de les pacients amb malaltia avançada. S’han desenvolupat nous fàrmacs per revertir la resistència que inevitablement es produeix, com l’alpelisib per a les pacients el tumor de les quals té mutació en PI3K, i més recentment capivasertib.

A més, s’estan desenvolupant nous fàrmacs d’hormonoteràpia, els degradadors selectius del receptor d’estrògens (SERD), com a elacestrant, especialment actius en un subgrup de pacients el tumor del qual s’havia tornat resistent a l’hormonoteràpia, i els PROTAC. Aquests avenços estan contribuint a millorar la supervivència de les pacients, a més de millorar la seua qualitat de vida, en permetre retardar l’inici de la quimioteràpia.

D’altra banda, els ADC també han irromput en l’algoritme terapèutic del càncer de mama luminal avançat, amb un benefici significatiu amb trastuzumab deruxtecan en pacients amb expressió baixa de HER2 (HER2-low), pacients que fins ara no s’havien beneficiat de fàrmacs dirigits davant el HER2. En la malaltia localitzada, s’estan ajustant dels tractaments en funció del risc. D’una banda, en pacients d’alt risc s’ha demostrat un benefici d’abemaciclib per prevenir les recidives, i, més recentment, s’han comunicat dades prometedores amb ribociclib.

Al contrari, les plataformes genòmiques continuen ajudant a desescalar quimioteràpies innecessàries en pacients amb tumors luminales, i, per exemple, a identificar pacients que malgrat tenir afectació ganglionar puguin ometre de forma segura la quimioteràpia. Finalment, en els avenços destaca especialment la medicina de precisió en càncer de mama, sent cada dia necessaris més biomarcadors per poder seleccionar el tractament òptim per a les nostres pacients (PD-L1, BRCA, PI3K, ESR1).