Dormir menys de cinc hores per nit augmenta el risc de desenvolupar símptomes depressius

Dormir sistemàticament menys de cinc hores cada nit podria augmentar el risc de desenvolupar símptomes depressius, segons un estudi genètic dirigit per investigadors de la University College London (UCL).

Els resultats s'han publicat a la revista Translational Psychiatry i l’estudi va analitzar dades de persones amb una edat mitjana de 65 anys: dormir poc s’associa amb l’aparició de símptomes depressius. Històricament, dormir malament s’ha considerat un efecte secundari de la mala salut mental, però aquesta investigació va trobar que el vincle entre el son i la malaltia mental és més complex, assenyala un comunicat de l’UCL.

"Tenim aquest escenari de l’ou o la gallina entre la durada subòptima del son i la depressió (...). Utilitzant la susceptibilitat genètica a la malaltia, determinem que és probable que el son precedeixi els símptomes depressius, més que a la inversa", assenyala Odessa S. Hamilton, autora de l'estudi.

Els investigadors van utilitzar dades genètiques i de salut de 7.146 persones reclutades en l’estudi longitudinal sobre envelliment ELSA, un informe de població representatiu a nivell nacional a Anglaterra.

L’equip va avaluar la potència de la predisposició genètica entre els participants, utilitzant els resultats d’estudis previs d’associació del genoma complet que han identificat milers de variants genètiques vinculades a una probabilitat més elevada de desenvolupar depressió i son de curta o fluixa durada. Van constatar que les persones amb una predisposició genètica més gran a dormir poc (menys de cinc hores en una nit) tenien més probabilitats de desenvolupar símptomes depressius en un termini de 4-12 anys.

Tanmateix, les persones amb una predisposició genètica més important a la depressió no tenien una probabilitat més gran de dormir poc. En paraules d’Olesya Ajnakina, també de l’UCL, "la curta i llarga durada del son, juntament amb la depressió, són factors que contribueixen en gran manera a la càrrega de la salut pública i que són altament heretables".

"Les puntuacions poligèniques, índexs de la propensió genètica d’un individu a un tret, es consideren clau per començar a comprendre la naturalesa de la durada del son i els símptomes depressius".  Segons Andrew Steptoe, "el son subòptim i la depressió augmenten amb l’edat, i amb el fenomen mundial de l’envelliment de la població existeix una creixent necessitat de comprendre millor el mecanisme que connecta la depressió".

"Aquest estudi estableix una base important per a futures investigacions sobre la intersecció de la genètica, el son i els símptomes depressius". D’altra banda, i en una altra anàlisi no genètica, els investigadors van revelar així mateix un vincle entre dormir molt i desenvolupar símptomes depressius: els participants que dormien més de nou hores tenien 1,5 vegades més probabilitats de desenvolupar símptomes depressius que aquells que adormien una mitjana de set hores.