El bullying està determinat per les xarxes d’amics i enemics a classe i no per l’aspecte físic, segons un estudi
La investigació revela que l’obesitat infantil afecta negativament el rendiment acadèmic i les habilitats cognitives
Un grup de nens corren al pati del col·legi
L’aspecte físic no és darrere del bullying, sinó que les xarxes d’amics i enemics a classe determinen quant bullying existeix a l’aula i qui és la víctima.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi sobre el problema del bullying en els centres escolars i el paper de les xarxes de la classe en l’aparició i persistència d’aquest problema, realitzat per Antonio Cabrales, de la Universitat Carlos III, en el marc de TeensLab, un consorci d’universitats que ha elaborat un estudi ampli sobre el comportament dels adolescents.
Així mateix, l’estudi revela els assetjats solen fer-se amics d’altres d’assetjats i existeix un "fort component de gènere", ja que les noies que pateixen bullying són en el centre de la xarxa, mentre que els nois solen estar aïllats.
El bloc dedicat a les competències i habilitats dels adolescents de l’informe ha abordat qüestions com els efectes de la presència d’estudiants d’origen migrant i la cohesió a l’aula o l’impacte de l’obesitat infantil.
En aquest sentit, l’estudi presentat per la investigadora de la Universidad Loyola María José Vázquez conclou que l’alumnat d’origen migrant no es diferencia especialment de la resta dels seus companys que es troben en les mateixes circumstàncies, tret d’en dos aspectes: Té una preferència més gran pel risc (són menys prudents) i són més altruistes.
D’altra banda, quant a l’impacte de l’obesitat infantil en el rendiment acadèmic d’estudiants de Secundària, l’estudi presentat ha revelat que l’obesitat afecta negativament el rendiment acadèmic i les habilitats cognitives, especialment en el cas de les noies.
TIPUS D’AMISTATS I ENEMISTATS DINS DE L’AULA
Quant al tipus d’amistats i enemistats dins de l’aula, l’estudi de Ángel Sánchez, de la Universitat Carlos III, indica que "dos estudiants seran amics amb major o menor probabilitat en funció de les amistats i enemistats que tinguin en comú".
De fet, detalla que es pot definir una quantitat, que ve a ser com una suma d’amistats i enemistats, que "permet predir amb probabilitat propera al 90% si dos estudiants són amics o no". A més, assegura que el fet que les actituds personals siguin més o menys prosocials "no està relacionat amb fer amics, la qual cosa parla del paper fonamental que juga el context social a l’establiment de relacions".
D’altra banda, el catedràtic d’economia de la Universidad Loyola Pablo Brañas Garza, ha analitzat si els joves prediuen correctament qui és els seus amics i els seus enemics. Els resultats mostren que els alumnes amb altes capacitats cognitives prediuen millor qui és els seus amics i enemics.
