L’escriptor i antropòleg indi Amitav Ghosh situa de l’inici de la crisi climàtica en el descobriment d’Amèrica

L’origen de la crisi climàtica contemporània està en la "violenta explotació de la vida humana i l’entorn natural" que va començar amb el colonialisme occidental després del descobriment del Nou Món, segons relata l’escriptor i antropòleg indi Amitav Ghosh en el seu nou assaig 'La maldición de la nuez moscada' 

El llibre, que publica Capità Swing, analitza de forma transversal la perspectiva històrica, política, social i econòmica de les arrels del "desastre mediambiental polièdric" actual que atribueix a les "dinàmiques colonialistes i d’explotació de persones i recursos que han modelat el món contemporani".

L’autor viatja fins al descobriment d’Amèrica i la ruta marítima cap a l’Oceà Índic per validar aquesta tesi amb arguments històrics i situa en el centre de la narració la nou moscada espècia que converteix en paràbola de la crisi mediambiental.

Així, l’autor insisteix que la història humana ha estat sempre enredada amb materials terrestres com les espècies, el te, la canya de sucre, l’opi i els combustibles fòssils.

Gosh defensa que en última instància, l’actual crisi ecosocial és resultat d’una "visió històrica mecanicista de la Terra" en la qual la naturalesa només és un "recurs" per als humans la utilitzin pensant en les seues pròpies finalitats i objectius, en lloc d’una força pròpia, plena d’agència i significat.

L’escriptor connecta històries colonials compartides amb la desigualtat actual i entrellaça debats sobre tota mena de temes, des de la història global del comerç del petroli fins la crisi migratòria i l’espiritualitat animista de les comunitats indígenes de tot el món fins a les seues derivacions activistes en moviments polítics vitalistes.

Es tracta, en definitiva d’una crítica de la societat occidental que parla de les formes profundament notables en què la història humana està modelada per forces no humanes.

"És cada vegada més evident el compromís en què es troba la humanitat sencera en enfrontar-se a la crisi planetària. Gran part, si no la majoria, viu avui com antany ho van fer els colonialistes, considerant la Terra una entitat inerta que existeix més que res per ser explotada i aprofitada amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia", assegura l’autor, nascut a Calculta (Índia).

Tanmateix, afegeix que fins les ciències en l’actualitat lluita per seguir el ritme de les "forces ocultes que estan manifestant-se mitjançant fenòmens climàtics" d’una violència insòlita sense precedents.

Per a l’autor, a mesura que tals fenòmens s’intensifiquen, confereixen més ressonància a veus que no deixen d’insistir, davant de la violència implacable i apocalíptica, en què els no humans poden parlar, ho fan i, de fet, han de fer-ho.

"Ara que la perspectiva d’una catàstrofe planetària està cada vegada més a prop, urgeix que aquestes veus no humanes tornin als nostres relats. El destí dels humans, i de tots els nostres parents, en depèn", observa.

Ghosh és un autor indi bengalí conegut per la seua faceta de novel·lista i l’obra de la qual ha estat traduïda a trenta idiomes, mentre ha format part dels jurats dels festivals de cine de Locarno i Venècia. El 2019 la revista Foreign Policy el va nomenar un dels pensadors globals més importants de la dècada anterior i el 2018 va guanyar el 54è premi Jnanpith, el guardó literari més gran de l’Índia.

Les seues novel·les utilitzen complexes estratègies narratives per indagar en la naturalesa de la identitat nacional i personal, en particular dels pobles de l’Índia i el sud d’Àsia. Ha escrit ficció històrica i també obres de no ficció en les quals aborda temes com el colonialisme i el canvi climàtic.

Sobre la novel·la, el pensador Naomi Klein ha dit que "Ghosh desafia als lectors a tenir en compte la guerra, l’imperi i el genocidiopara comprendre plenament la lògica de devastació del món que sustenta el col·lapse ecològic".

Mentrestant, la cadena Bloomberg ha qualificat 'La maldición de la nuez moscada. Parábolas para un planeta en crisis' com un "bonic i esquinçador" assaig històric sobre l’empatia mobilitzadora de masses com a forma de soscavar l’impuls secular cap a l’extermini selectiu de pobles i comunitats senceres per la cobdícia de cada vegada més recursos naturals.

"Ghosh ha produït una obra que arriba al cervell i al cor amb una claredat analítica i moral inoblidable", assenyala Bloomberg sobre un llibre de l’any que qualifica com a "essencial" sobre el canvi climàtic.