La Lluna es va formar 40 milions d'anys abans del calculat

Fa més de 4.000 milions d’anys, quan el Sistema Solar era jove i la Terra s’estava formant, un objecte gegant de la mida de Mart va xocar contra el nostre planeta. Amb el temps, la runa d’aquella col·lisió es va compactar i van crear un satèl·lit natural, la Lluna. Fins ara, els científics no havien sabut determinar amb exactitud quan va succeir però, segons els detalls d’un nou estudi publicat aquest dilluns a la revista Geochemical Perspectives Letters, la Lluna té almenys 4.460 milions d’anys, uns 40 milions d’anys més del que es pensava.

Els investigadors han utilitzat vidres portats de la Lluna pels astronautes de l’Apol·lo el 1972 per calcular el moment de la formació lunar. "Aquests vidres són els sòlids més antics coneguts que es van formar després de l’impacte gegant. I com sabem quants anys tenen, serveixen d’ancoratge per a la cronologia lunar", afirma Philipp Heck, professor de la Universitat de Chicago i autor principal de l’estudi.

El descobriment és resultat d’una col·laboració entre Heck i l’autora principal de l’estudi, Jennika Greer, mentre preparava el seu doctorat al Museu Field i la Universitat de Chicago.

Cristalls a la pols lunar

Les mostres de pols lunar contenen diminuts vidres|cristalls que es van formar fa milers de milions d’anys i que contenen indicis de quan es va formar la Lluna. Quan un objecte de la mida de Mart va xocar contra la Terra i va formar la Lluna, l’energia de l’impacte va fondre la roca i va acabar convertint-se en la superfície lunar. "Quan la superfície estava així de fosa, els vidres de zircó no podien formar-se i sobreviure. Així que els vidres de la superfície de la Lluna s’han d’haver format després que aquest oceà de magma lunar es refredés, altrament, s’haurien fos i les seues firmes químiques haurien desaparegut", apunta Heck.

Atès que els cristalls s’han d’haver format després del refredament de l’oceà de magma, determinar l’edat dels vidres de zircó revelaria l’edat mínima possible de la Lluna. Un estudi anterior havia suggerit aquesta edat, però l’estudi d’avui va determinar l’edat exacta del vidre lunar gràcies a un mètode analític anomenat tomografia de sonda atòmica. Aquesta anàlisi àtom per àtom va mostrar quants dels àtoms de l’interior dels vidres de zircó havien patit desintegració radioactiva. Quan un àtom té una configuració inestable de protons i neutrons en el seu nucli, pateix desintegració, desprenent-se d’alguns d’aquests protons i neutrons i transformant-se en elements diferents (l’urani, per exemple, es desintegra en plom).

Els científics han determinat el temps que tarda a produir-se aquest procés i, observant la proporció dels diferents àtoms d’urani i plom (anomenats isòtops) presents en una mostra, poden determinar la seua antiguitat. La proporció d’isòtops de plom que van trobar els investigadors indicava que la mostra tenia uns 4.460 milions d’anys, per tant, la Lluna ha de tenir almenys aquesta edat. Saber quan es va formar la Lluna és important perquè "és un soci important en el nostre sistema planetari: estabilitza l’eix de rotació de la Terra, és la raó per la qual hi ha 24 hores un dia, és la raó per la qual tenim marees. Sense la Lluna, la vida a la Terra seria diferent. És una part del nostre sistema natural que volem comprendre millor, i el nostre estudi aporta una petita peça de trencaclosques en tot aquest quadre", conclou Heck.