Sabaté, cent per cent de Lleida
Mort el 2021, va ser un personatge polifacètic com a sindicalista, periodista, líder veïnal i activista
cultural || La ciutat li va rendir homenatge aquest mes d’octubre en el marc de l’Auditori
L’assoliment més important de Miquel Lluís Sabaté com a líder veïnal, la paralització de l’activitat a la farinera La Meta.
Miquel Lluís Sabaté Sierra (agost 1944-desembre 2021) va ser una persona totterreny que al llarg de la seua vida va tocar molts pals, i tots bé, presentant un currículum capaç d’esgotar el més pintat, com va quedar demostrat en l’homenatge popular celebrat aquest mateix mes a l’Auditori Enric Granados amb la presència d’amics i companys que van recordar mil i una anècdotes de la seua exhaustiva vida professional.
L’alcalde Fèlix Larrosa entregant un retrat a la seua viuda.
Sabaté, lleidatà de cap a peus, pràcticament sense moure’s del seu barri de naixement (Noguerola-Estació), va lluitar sempre per la ciutat que va portar al cor fins al final dels seus dies. Funcionari de professió, va destacar, a més d’en la seua feina, com a defensor dels drets laborals en la seua faceta d’enllaç sindical. També va brillar com a líder veïnal com a president de l’associació de veïns del seu barri, amb la paralització de les activitats de la farinera de La Meta com a assoliment més destacat.
Sabaté a Segre Ràdio.
Va ser activista cultural des del món del teatre a AEM Teatre, on va tocar tots els pals, des d’actor, director, guionista i fins i tot apuntador i el que fos necessari, aconseguint, quan en els 60 i 70 ningú ho feia, representar textos en català. Els seus grans èxits, o almenys els més populars, van ser el Tenorio, Els tres reis bufos i, sobretot, Els Pastorets, una ineludible cita al Principal durant cada Nadal.
Amb Jordi Plens en uns Pastorets al Principal als anys 80.
Tampoc no va deixar de banda l’esport, com a directiu de l’AE AEM, centrat sempre en el futbol base, i va arribar a la seua màxima cota de popularitat mediàtica quan el 1984 es va presentar, així per força, a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol després de la marxa del mític Pablo Porta. Ho va fer, sabent que era impossible que guanyés, per ajudar el futbol modest. Va guanyar José Luis Roca i Sabaté va obtenir un únic vot, el seu.
Dempeus, primer per l’esquerra, dirigint un combinat de periodistes i treballadors de premsa a finals dels 70 al Municipal de Gardeny enfrontats a directius i veterans de la UE Lleida.
Sabaté també es va vincular al món dels mitjans de comunicació en el camp cultural i esportiu. Tret de SEGRE, va ser en la pràctica totalitat dels mitjans lleidatans: Diario de Lérida, La Mañana, Lérida Deportiva, Rumor, Radio Popular, Radio Lleida, Onda Rambla, Onda Cero... Totterreny, d’igual manera t’escrivia una crònica futbolística que una crítica teatral o una etapa de la Volta a Lleida.
