Quin valor tenen els metalls que hi ha a l’espai?

Fa poc més d’una setmana que va es va enlairar Psyche, la missió de la NASA que estudiarà un enorme asteroide metàl·lic els materials del qual s’han valorat en diversos trilions de dòlars. 

Però per a què serveixen els metalls de l’espai?. Doncs, avui en dia, el seu interès és merament científic i l'explotació comercial, inviable. Així ho han explicat a EFE els investigadors Michael Kueppers, de la Agencia Espacial Europea (ESA), i Javier Licandro, del Instituto de Astrofísica de las Canarias (IAC), que recorden que les mostres portades des de l’espai són escasses, però importants per estudiar el nostre sistema solar i, en definitiva, el nostre planeta.

La nova missió de la NASA escorcollarà 16 Psyche, un asteroide amb forma de patata i una superfície de 165.800 quilòmetres quadrats que orbita al voltant del Sol a la part exterior del cinturó d’asteroides, entre Mart i Júpiter. Els científics creuen que pot tractar-se de les restes (bàsicament el nucli) d’un planetesimal, una mena d'intent de planeta que mai va arribar a formar-se però que té els components bàsics de la Terra i el seu veïnat.

"Aquest planetesimal, prou gran i massiu com perquè el material més pesant s’hagi acumulat al centre (nucli) i el més lleuger a la capa i escorça, va ser destruït per una o diverses col·lisions amb altres objectes donant lloc a diversos asteroides petits. Un d’ells, Psyche, seria un tros del nucli metàl·lic d’aquest objecte primitiu", apunta Licandro a EFE.

Estudiar l’interior de la Terra és molt difícil perquè està a milers de quilòmetres de profunditat, "per això volem estudiar Psyche, perquè si realment és un nucli, seria una oportunitat increïble per analitzar l’interior dels planetes terrestres", afegeix Michael Kueppers (ESA).

Càpsules del temps 

La missió Psyche serà la primera en analitzar un asteroide metàl·lic, ja que fins ara totes les missions s’han centrat en asteroides rocosos i tres (Osiris-Rex de ESA, i Hayabusa i Hayabusa 2 de la Agencia Espacial Japonesa), han obtingut mostres dels asteroides Bennu, Itokawa i Ryugu.

Aquests fragments, juntament amb les pedres lunars obtingudes per la NASA, l’antiga Unió Soviètica i, més recentment la Xina, són els únics "trossos" de l’espai que s’han portat expressament fins a la Terra, si bé, la NASA i l'ESA ja treballen en un projecte comú per portar les mostres de Mart recollides pel rover "Perseverance".

Les mostres marcianes permetran accedir a una "càpsula del temps" de fa entre 4.000 i 3.500 milions d’anys, quan les roques van formar la superfície de Mart i el planeta era habitable, un període que coincideix amb el moment en què la vida va aparèixer a la Terra. En el cas dels asteroides, el seu estudi és important perquè són els 'maons’ amb què es van acoblar els planetes del sistema solar. Els que no van formar planetes es van quedar viatjant per l’espai i mantenen "una composició pristina, pràcticament la mateixa des de fa uns 4.000 milions d’anys," comenta Licandro (IAC).

Estudiar-los és essencial no només per conèixer les diferents etapes de l’evolució del nostre sistema planetari, sinó també per esbrinar si alguns d’aquests 'ingredients’, com l’aigua o certs compostos orgànics, van ser els que van fer possible la formació de la vida a la Terra.

Mineria in situ i aigua

En el cas de la Lluna, els interessos s’amplien i a més de l’interès científic per saber com es van formar la Lluna i la Terra, es comença a parlar de mineria, encara que "no crec que la intenció sigui portar metalls a la Terra. No tindria sentit econòmicament", adverteix Kueppers. 

"Llançar un coet per portar mostres és molt car. Aquestes missions destinen centenars de milions d’euros o dòlars per portar uns grams de material" però tenen un valor científic, fer el mateix per portar altres materials i explotar-los comercialment, "crec que no seria vàlid econòmicament". Kueppers creu que en un futur més proper sí que es recorrerà a la mineria espacial per "utilitzar aquest material en l’espai mateix, com a carburant per a coets i satèl·lits," per exemple. "Seria més per al seu ús dins de l’espai que per portar la Terra, almenys en el termini mitjà."

L’aigua de la Lluna també serà important en el futur. "Sabem que hi ha aigua a prop dels pols, com a mínim, que podria utilitzar-se per a estades de llarga durada -com una possible colònia-, per a satèl·lits o, potser algun dia, per a missions més llunyanes en l’espai". De la mateixa opinió és Licandro, que subratlla que "en el dia d’avui, la mineria espacial no és viable" però en el futur "utilitzarem els minerals de l’espai sí o sí". "En el moment que enviem missions tripulades al sistema solar, utilitzar els recursos que trobem al lloc o al camí serà absolutament fonamental", perquè "portar-ho tot des de la Terra és un disbarat".

Una de les coses que ens facilitarà l’espai -comenta- serà el combustible que utilitzen els coets, hidrogen i oxigen, és a dir, aigua. Per tant, si trobem asteroides que continguin aigua  estructura i aconseguim treure-la, "es podrien alimentar els motors d’una nau i, evidentment, també podria servir per al consum humà en missions o colònies" com la que la NASA vol situar a la Lluna (programa Artemis).

El que per a cap d’aquests dos científics no és viable és pensar en la mineria espacial per extreure i explotar comercialment els metalls, fins i tot encara que siguin tan escassos, necessaris i difícils d’obtenir com les terres rares que, en el dia d’avui, són components imprescindibles de la tecnologia. "És una qüestió de cost-benefici. Mentre sigui més barat treure’ls de la Terra que portar-los de l’espai, la mineria espacial no serà viable", conclou l’investigador de l’IAC.