Les parelles de fet també poden obtenir el títol de família nombrosa
Una sentència del Tribunal Suprem les equipara als matrimonis
La façana del Tribunal Suprem.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha equiparat en una sentència les parelles de fet als matrimonis als efectes d’obtenir el títol de família nombrosa i el seu gaudi tant pels fills com pels progenitors. El Suprem ha resolt així el cas d’una parella de fet inscrita en el registre autonòmic d’unions de fet i pares de tres fills comuns a qui la Junta d’Andalusia, el desembre de 2019, va concedir el títol de família nombrosa de categoria general, però fixant només com a beneficiaris al pare "que va ser el sol·licitant i als fills, però no a la mare. El govern andalús va entendre que segons la llei de famílies nombroses es consideren ascendents al pare, a la mare o a ambdós conjuntament quan existeixi vincle conjugal i, en el seu cas, al cònjuge d’un d’ells".
La parella va recórrer a un Jutjat del Contenciós-Administratiu de Sevilla, que li va donar la raó i va condemnar l’administració demandada a reconèixer també la mare la condició de membre de Família Nombrosa amb plenitud d’efectes, fent una interpretació integradora de la Llei de Famílies Nombroses, conforme a la realitat social. El Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va confirmar la decisió, però la Junta d’Andalusia va recórrer aquesta sentència al Suprem en considerar que la Llei de Parelles de Fet andalusa equipara matrimoni i unions de fet, amb les limitacions que poden resultar d’una normativa estatal, que en aquest cas entenen que si la llei de Famílies Nombroses no havia inclòs en el concepte de família nombrosa a les unions de fet era perquè no ho havia volgut fer.
El Suprem, en sentència de la qual ha estat ponent el magistrat José Luis Requero, entén que l’únic requisit per fer aquesta equiparació és la inscripció en un registre d’unions de fet que acrediti la convivència. Explica que la qüestió és establir l’abast del concepte d’ascendent als efectes de la Llei de Famílies Nombroses i si pot incloure’s com a beneficiari en el títol de família nombrosa als dos progenitors no units mitjançant vincle matrimonial. Recorda sobre això que els beneficis que comporta el títol de família nombrosa s’apliquen a tots els membres inclosos en ell, tant als fills com, en aquest cas, als progenitors, i la raó és que aquests beneficis compensen les càrregues més grans de ser família nombrosa que recauen en la unitat familiar, després en tots els seus integrants.
Per al Suprem, la família és la base i l’objecte de la regulació de la Llei de Famílies Nombroses "sense que el vincle conjugal o matrimonial tingui efectes constitutius de la condició de família nombrosa, d’allà que pugui ser-ho una família monoparental i, fins i tot, la formada per germans orfes". "El vincle conjugal es justifica com a garantia formal que hi ha una convivència familiar estable i indefinida en el temps: ofereix seguretat, certesa, de cara a l’accés al conjunt de beneficis derivats de la condició de família nombrosa," argumenta.
La sentència també comparteix que "seria desitjable una reforma legal, el que no s’ha emprès en vint anys i després de set legislatures,", i que quan finalment s’ha emprès en el projecte de Llei de Famílies, el mateix ha caducat després de dissoldre’s les Corts el mes de juliol passat. El projecte reformava l’article 2.3 en aquests termes: "Als efectes d’aquesta llei, es consideren ascendents les persones progenitores, de forma individual o conjuntament, quan existeixi vincle conjugal o constitueixin una parella de fet registrada com a tal, o, en el seu cas, al cònjuge o parella de fet registrada d’un d’ells".
L’alt tribunal comparteix que aquesta reforma hauria donat seguretat jurídica i un règim legal unitari a tot Espanya i planteja que les Comunitats Autònomes tenen espai jurídic per reconèixer la condició de beneficiaris als dos convivents exercint la seua competència en matèria d’assistència social, d’acord amb la Constitució. Per tot això, el Suprem resol la qüestió d’interès casacional objectiu plantejada declarant que "l’aplicació de l’article 2.3 de la Llei de Protecció de Famílies Nombroses no exclou que tinguin la consideració d’ascendents els dos progenitors encara que no hi hagi vincle conjugal però sigui inscrita la parella de fet en un registre d’unions de fet".
