Una nova estratègia de tractament per al tipus de càncer de mama més agressiu dona resultats prometedores

Un assaig clínic, posat en marxa por el Grupo GEICAM de Investigación en Cáncer de Mama en col·laboració amb la companyia sueca Cantargia, revelen que la combinació d’immunoteràpia, concretament l’anticòs monoclonal nadunolimab, con quimioteràpia (gemcitabina i carboplatí) és un tractament ben tolerat i amb bones perspectives d’eficàcia per al subtipus tumoral triple negatiu avançat, el més agressiu i de pitjor pronòstic.

Les dades, que formen part de l’estudi fase Ib/II TRIFOUR, han estat presentades al Congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, ESMO, celebrat del 20 al 24 d’octubre a Madrid. L’assaig clínic TRIFOUR avalua la combinació de l’anticòs nadunolimab con quimioteràpia per al subtipus tumoral triple negatiu metastàtic, que gairebé no disposa alternatives de tractament més enllà de la quimioteràpia.

Encara que per confirmar els primers resultats és necessari completar la fase II de l’estudi, actualment en període de reclutament, aquests també indiquen que, en general, el perfil de toxicitat es compatible amb el prèviament conegut per a la combinació de gemcitabina i carboplatí.

"Les dades preliminars d’aquesta primera etapa de l’estudi son prometedores quant a eficàcia, amb una taxa de respostes objectives del 60% incloent-hi una resposta completa; mentre que respecte a la supervivència lliure de progressió les dades preliminars indiquen una mitjana de 6,6 taules", destaca a la doctora Sara López-Tarruella, oncòloga mèdica del Hospital General Universitario Gregorio Marañón, de Madrid, membre de la Junta Directiva de GEICAM i coordinadora del grup de treball de malaltia triple negativa.

"És molt important investigar el subtipus triple negatiu perquè és un grup molt heterogeni de tumors, generalment amb pitjor pronòstic que altres subtipus de càncer de mama, i encara fa falta desenvolupar teràpies específiques, ja que encara es tracten, en molts casos, gairebé només amb quimioteràpia", explica una altra de les coordinadores de l’estudi TRIFOUR, la doctora María Muñoz Caffarel, de l’Instituto de Investigación Sanitaria Biogipuzkoa, Sant Sebastià.

Tanmateix, molt recentment s’han aprovat algunes immunoteràpies que bloquegen els punts de control immunitari PD-1 i PD-L1 per al càncer de mama triple negatiu localitzat i avançat. Concret, "l’anticòs monoclonal nadunolimab, que bloqueja la IL1-RAP, proteïna accessòria del receptor de la interleucina 1, molt implicada en inflamació i en un fenotip immunosupressor, podria tenir efectes sinèrgics con aquestes immunoteràpies", expresa|expressa la doctora Muñoz Caffarel, per afegir que aquest anticòs ja s’està avaluant en combinació con pembrolizumab (anti PD-1) a altres tumors sòlids.

Nadunolimab s’administra en l’estudi TRIFOUR en combinació con quimioteràpia i té diversos mecanismes d’acció." Por una part, bloqueja la senyalització de la interleucina 1, que es una citocina clau en la progressió tumoral i en la inflamació protumoral; por una altra part, aquest anticòs indueix la mort de las cèl·lules tumorals a través d’un mecanisme anomenat citotoxicitat mediat por anticossos, o ADCC por les seues sigles en anglès", assenyala.

L’ÍNDEX DE MASSA CORPORAL COM A FACTOR PREDICTIU

Durant el Congrés d’ESMO, GEICAM també ha presentat els resultats d’una anàlisi que revela que, en pacients con càncer de mama inicial tractats con taxanos, l’índex de massa corporal (IMC) s’un factor pronòstic, es dir, en més IMC, més desfavorable s’el pronòstic d’aquestes persones.

Aquest treball|feina s’ha basat en una mostra de 13.500 pacients, que han estat analitzats de manera individual, de set estudis de GEICAM i del Translational Research In Oncology (TRIO), con l’objectiu d’estudiar l’impacte que pot tenir l’adherència d’aquests medicaments en el teixit adipós en l’eficàcia del tractament, segons exposa el doctor José Ángel García Sáenz, membre de la Junta Directiva de GEICAM i un dels autores de l’anàlisi.

Por un altre costat, el treball|feina revela menor eficàcia del taxano docetaxel en els pacients con càncer de mama primerenc i més IMC, en comparació con las persones con IMC normal. "Hem comprovat que docetaxel perd eficàcia en persones con més índex de massa corporal, que podria deure’s en la distribució en el teixit adipós, que fa que sigui més tòxic i no aconsegueixi el resultat esperat; però no succeeix així con un altre taxano: paclitaxel", explica a aquest especialista.

Segons la seua opinió, "aquesta hipòtesi se n’ha de confirmar en successives anàlisis con d’altres series per poder suggerir que paclitaxel (i no docetaxel) pogués ser el taxano d’elecció quan tractem en pacients con més índex de massa corporal", afegeix.

Finalment, un altre dels treballs|feines presentats ESMO 23 en què GEICAM ha participat s’una anàlisi de subgrups de l’estudi NATALEE, que mostra que el beneficio de la supervivència lliure de malaltia invasiva (SLEi) sigui sent consistent con ribociclib en combinació con la teràpia endocrina (TE) en subgrups clau preespecificats, en comparació con la TE en monoteràpia, en pacients con càncer de mama localitzat HR+/HER2.