Per què totes les llengües tenen paraules per a 'això' i 'allò'

Els idiomes de tot el món tenen paraules per a "això" i "allò", segons una nova investigació d’un equip internacional dirigit per la Universitat d’East Anglia.

Els investigadors van estudiar més de 1.000 parlants de 29 idiomes diferents per veure com utilitzen els demostratius: paraules que mostren on és alguna cosa en relació amb una persona que parla, com "aquest gat" o "aquest gos".

Anteriorment es pensava que les llengües varien en les distincions espacials que fan i que, com a conseqüència, els parlants de diferents llengües poden pensar de maneres fonamentalment diferents.

Però el nou estudi, que es publica a la revista Nature Human Behaviour, mostra que tots els idiomes avaluats fan les mateixes distincions espacials utilitzant paraules com "això" o "allò" en funció de si poden assolir l’objecte del que estan parlant.

L’investigador principal, el professor Kenny Coventry, de la Facultat de Psicologia de la UEA, va dir en un comunicat: "Es parlen més de 7.000 idiomes diversos a tot el món. Volíem descobrir com els parlants d’una àmplia gamma d’idiomes utilitzen les paraules registrades més antigues de tot l’idioma: demostratius espacials, com a 'això' o 'allò'".

L’equip internacional de 45 persones va estudiar 29 idiomes de tot el món, inclosos anglès, espanyol, noruec, japonès, mandarí, tzeltal i telugu.

Van provar més de 1.000 parlants per veure com utilitzen demostratius en el seu idioma per descriure on es troben els objectes en una varietat de configuracions espacials diferents. L’anàlisi estadística va revelar el mateix mapatge entre objectes i demostratius assequibles i no assequibles en tots els idiomes.

El professor Coventry va dir: "Descobrim que en tots els idiomes que provem, hi ha una paraula per als objectes que estan a l’abast del parlant, com a 'això' en anglès, i una paraula per als objectes fora del seu abast: 'això'. "Aquesta distinció pot explicar l’origen evolutiu aviat dels demostratius com formes lingüístiques", va afegir.

Aquesta investigació va ser dirigida per la Universitat d’East Anglia en col·laboració amb investigadors d’unes altres 32 institucions internacionals, incloses la Friedrich-Schiller-Universität Jena (Alemanya), la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) i la Universitat de Buffalo (EUA).