Una de cada quatre persones patirà un ictus

El 25 per cent de la població més gran de 25 anys tindrà un ictus al llarg de la seua vida pel que és necessària una major prevenció i un major coneixement d’aquesta patologia, segons ha assegurat la Neuròloga de l’Hospital Universitario de Cruces i coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars (GEECV) de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la doctora María del Mar Freijo. "Una de cada quatre persones tindrem un ictus. Per això, és important conèixer, prevenir, reconèixer-lo i actuar així com l’adherència a la medicació i una atenció multidisciplinària, integral i contínua després de l’ictus", ha declarat la doctora Freijo durant la 'Trobada científic i social sobre ictus’, organitzada per la Fundació fre a l’Ictus, la SEN i el GEECV amb motiu del Día Mundial de l’Ictus, que se celebra aquest dilluns, 30 d’octubre.

L’experta ha explicat que l’ictus, que consisteix en una alteració dels vasos sanguinis que porten la sang al cervell, pot ser de dos tipus: "que s’obstrueixin els vasos i no arribi la sang a una zona del cervell i no es puguin desenvolupar les funcions, conegut com a ictus isquèmic que es produeix en el 80 per cent de les persones", o, que el vas sanguini es trenqui i es produeixi una hemorràgia, fet que passa en el 20 per cent dels ictus".

Aquest procés que compromet l’arribada de sang al cervell provoca un dany cerebral, que pot afectar de maneres molt diverses als qui el pateixen. Actualment 400.000 persones a Espanya tenen dany cerebral adquirit, la principal causa del qual és l’ictus, sent responsable del 80 per cent dels casos. No obstant, la doctora Freijo ha assenyalat que les causes d’un ictus poden ser diverses ja que, encara que existeixen alguns factors de risc com la hipertensió, l’hipercolesterol o els factors de risc cardiovascular, "hi ha un 25 per cent dels casos amb causa indeterminada". Així mateix, la doctora ha incidit que, el 2020, hi va haver 6,6 milions de morts al món per ictus, sent la segona causa de mort al món, i es preveu que, per a 2050, hi hagi un augment del 50 per cent en els casos d’ictus.

A més, dos de cada tres persones que sobreviuen a l’ictus a Espanya presenten algun tipus de seqüeles entre les quals es troben la depressió i la demència en un de cada tres casos: "És un problema de salut pública i això fa que s’impulsin plans d’atenció a l’ictus per millorar la resposta a les necessitats d’aquests pacients i el seu entorn", ha apuntat la doctora Freijo.

El 90% dels ictus són prevenibles

El 90 per cent dels casos d’ictus són prevenibles si es té en compte el control dels seus principals factors de risc com: la hipertensió, el colesterol elevat, el tabac, alcohol i drogues, la diabetis, les arrítmies, l’obesitat, la vida sedentària, l’estrès, etc. Per aquesta raó, la neuròloga María del Mar Freijo, ha apuntat que "fan falta accions de prevenció primària" que fomentin "entorns i estils de vida saludables perquè siguin més fàcils d’aconseguir", però que, també és important "conscienciar la població sobre aquest estil de vida i de detectar de forma precoç els factors de risc com els problemes cardiovasculars, l’hipercolesterol o la hipertensió". Així mateix, la doctora també ha ressaltat la prevenció secundària ja que, "sense tractament, el risc de recurrència és del 10 per cent a la setmana i del 40 per cent en 10 anys, a més, des del 25 al 80 per cent de les recurrències poden prevenir-se". En aquest tipus de prevenció, és essencial garantir l’adherència als tractaments per evitar les esmentades recurrències, encara que, tal com ha assenyalat la neuròloga, "no són tractaments curatius, sinó preventius com els antitrombòtics o les estatines, que tracten que no es torni a repetir".

La importància de la neurorehabilitació

D’altra banda, el president de la Societat Espanyola de Neurorehabilitació (SENR), el doctor Joan Ferri Campos, ha ressaltat la importància de la neurorehabilitació després de patir un ictus per evitar que les seqüeles afectin greument la qualitat de vida del pacient. "La neurorehabilitació té per objectiu optimitzar la participació de la persona en la família i en la societat, garantint el seu benestar. Se centra en el pacient com persona", ha explicat. En aquest sentit, el doctor Campos ha asseverat que l’esmentada rehabilitació s’ha de rebre "el més precoçment possible una vegada s’hagin controlat les possibles complicacions que afectin l’estat vital del pacient i tenint en compte les característiques de la intervenció".

Així, l’especialista ha recomanat que es realitzin entre 45-60 minuts de cada modalitat de teràpia (logopèdia, fisioteràpia, teràpia ocupacional, neuropsicologia....) al dia, és a dir, tres hores al dia i durant cinc dies a la setmana. "Cal dedicar-li temps a la rehabilitació. S’ha d’aportar tant tractament com sigui possible, com més hores de treball més possibilitats hi ha de millora", ha afegit. Per la seua part, la doctora María del Mar Freijo també ha assenyalat la necessitat de "millorar la qualitat de vida dels pacients amb una neurorehabilitació individualitzada i precoç, tenint un seguiment a llarg termini per evitar problemes de discapacitat greu com a disfàgia, crisis epilèptiques o incontinència, deteriorament cognitiu, demència, depressió i ansietat.

L’impacte del dany cerebral invisible

Una de les seqüeles que pot portar l’ictus és coneguda com a "dany cerebral invisible" que, segons ha assenyalat la psicòloga clínica amb aquesta patologia i presidenta de la Asociación Daño Cerebral Invisible, Aurora Lassaletta Atienza, aquesta patologia "és el que et canvia la vida però no es veu" ja que inclou canvis en la conducta, en la memòria, en la iniciativa, dificultats cognitives, inexpressivitat, fatiga, etcètera. "Aquestes seqüeles invisibles es tracten amb neurorehabilitació i és tan important una bona valoració que farà que es tingui un diagnòstic adequat i un tractament adequat", ha afirmat. Així mateix, l’expert de la Unitat de Dany Cerebral de l'Hospital Beata María Ana, el doctor Marcos Rius-Lagos, ha assegurat que "el dany cerebral invisible és extremadament greu ja que, en moltes ocasions és el que condiciona la vida quotidiana".

Entre les conseqüències que pot tenir el dany cerebral invisible destaquen afeccions: cognitives amb dificultats en l’atenció o la memòria; conductuals amb problemes d’impulsivitat, apatia, irritabilitat o falta d’iniciativa; emocionals com la hipersensibilitat o la inexpressivitat; comunicatives com la pèrdua de la capacitat de parlar, llegir, entendre; físiques i psicològiques.