El 20 per cent de la població està exposada a nivells de soroll del trànsit perjudicials per a la salut

El soroll és considerat el segon factor causant de malalties ambientals a Europa, després de la contaminació, ja que el 20 per cent de la població de la Unió Europea està exposada a nivells de soroll del trànsit perjudicials per a la salut, és a dir, 113 milions d’europeus es veuen afectats per una exposició a llarg termini al soroll del trànsit d’almenys 55 decibels, segons l’informe 'Soroll i Salut’ de l’Observatori de Salut i Medi Ambient.

Aquest informe, presentat per DKV, GAES i ECODES en roda de premsa 'on line' aquest dimarts, aborda els efectes de la contaminació acústica sobre la salut de les persones. Entre els efectes directes auditius destaquen la pèrdua de capacitat auditiva i els acúfens, i, entre els efectes extrauditivos destaquen: les alteracions del son, malalties cardíaques, malalties mentals (estrès, depressió, ansietat o demència), complicacions al nàixer o disminució del desenvolupament cognitiu i rendiment dels nens i nenes.

"El soroll, la contaminació de l’aire, les emissions de CO2 i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle són causants de diferents problemes interconnectats que afecten a la salut humana i a la del planeta", ha declarat la responsable de transformació ambiental de DKV, Marta Pahissa.

El document també ressalta els efectes indirectes del soroll sobre la salut com, per exemple, que el soroll del transport podria conduir a inactivitat física a causa de les alteracions del son o a la reticència a caminar en entorns sorollosos.

El 2022, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va identificar Espanya com el segon país més sorollós del món, només després del Japó. A més, segons l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), el 28 per cent de la població espanyola està exposada a nivells de soroll que superen els 65 decibels recomanats per l’OMS.

"El soroll no és una molèstia lleu, es troba entre els quatre factors mediambientals amb més importància en salut i benestar", ha afegit Marta Pahissa.

En aquest sentit, el responsable de l’Àrea Social i Investigació en Audiologia de GAES, Francesc Carreño, ha assenyalat que "el soroll pot ocasionar lesions que difícilment poden ser corregides òptimament". "El soroll és el pitjor enemic de la pèrdua auditiva", ha advertit.

Per la seua part, la investigadora postdoctoral en la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de ISGlobal, Carolyn Daher, ha destacat que el soroll provoca "un estat d’alerta" que fa que "el cos reaccioni, per exemple, desencadenant respostes hormonals o d’inflamació".

"La contaminació del soroll fins pot ser un problema respiratori. Llavors, jo crec que amb això podem entendre que necessitem un ventall ampli de mesures i també en un moment sistèmic per abordar aquest tema. És un treball multisectorial", ha afirmat.

Ús de la vegetació urbana per reduir el soroll

Una de les solucions que els experts proposen per reduir els efectes del soroll en la salut és l’ús de la vegetació urbana com murs verds o jardins verticals a les ciutats.

"Podríem utilitzar el jardí en vertical com a element d’absorció acústica que millori la qualitat de l’espai des del punt de vista acústic", ha destacat la professora titular de la Escuela Técnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Madrid i experta en solucions basades en la naturalesa, Francesca Olivieri.

En aquest aspecte, l’experta ha assenyalat que diversos estudis han demostrat "com les parets verdes ofereixen un major rendiment  en freqüències mitjanes i altes, que són les que es corresponen amb la freqüència de la veu humana, en efecte, a partir d’uns 400 Hertzs."

"Aquestes parets compten amb una part de substrat, és a dir, que la planta no creix sola a la paret, sinó que disposa d'un sistema de substrat que ve prevegetat en viver i en capses petites que es van penjant d’una estructura que és darrere. Són més eficients perquè el substrat absorbeix al voltant d’un 80 per cent de l’energia que rep a freqüències superiors a 1.000 hertzs, que també és una freqüència molt, molt present en els espais urbans", ha explicat.

Per aquesta raó, Olivieri ha insistit en la importància del "disseny d’aquests elements per al condicionament de l’espai públic". "Ens cuidem de la naturalesa perquè la naturalesa es cuidi de nosaltres i perquè també ens permeti viure en ambients amb bona qualitat acústica", ha conclòs.

L’exposició al soroll ambiental no afecta tots de la mateixa manera 

D’altra banda, l’informe 'Soroll i Salut’ mostra que l’exposició al soroll ambiental no afecta tots de la mateixa ja que les característiques personals, inclosa l’edat, el gènere, l’estil de vida o les condicions de salut preexistents, determinen la susceptibilitat de les persones als efectes adversos per a la salut.

Segons el I Estudi GAES sobre la Salut Auditiva dels Joves a Espanya, set de cada deu joves reconeixen que malgrat patir problemes auditius no van al metge. A més, un 60 per cent assegura que no els preocupa la seua salut auditiva i que ho veuen com una malaltia de majors. Així, el 82 per cent no limita el volum dels cascos i el 43 per cent no coneix les recomanacions de l’OMS en aquest àmbit.

Un enfocament 'One Health' i control del trànsit

Segons el document i els experts, el trànsit rodat és la principal font de contaminació acústica a Europa, i es preveu que durant la pròxima dècada els nivells de soroll augmentaran tant a les zones rurals com en les urbanes a causa del creixement urbà i a l’increment de la demanda de mobilitat. Actualment, el preu del soroll a Europa per una persona exposada a 62 decibels (dBA) de soroll de trànsit viari és de 342 euros.

"Actuar a nivell de trànsit no només disminuiria el factor acústic, sinó també la contaminació de l’aire, i això contribuiria a lluitar contra aquesta amenaça de salut pública que són les resistències als agents antimacrobians", ha asseverat la presidenta de la Plataforma One Health i professora del departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maite Martín.

En aquest sentit, l’experta ha incidit en la necessitat de tractar el soroll amb un enfocament 'One Health' ja que, en el factor acústic "provoca alteracions en el comportament dels gossos, que pot donar lloc a episodis d’agressivitat i, per tant, posar en perill la seguretat de les persones amb qui conviuen". A més, el soroll també "emmascara el cant de les aus i, per tant, dificulta el seu èxit reproductiu i afavoreix el declivi d’aquestes espècies".

"La nostra salut no només depèn que tinguem una sanitat pública robusta, sinó que també depèn que tinguem una salut pública encaminada a les necessitats al món actual", ha conclòs.