MORT
Els menors d’entre 7 i 14 anys tenen més dificultats per superar la mort d’un familiar
Imatge d'arxiu d'un menor.
La mort d’un ésser estimat pot portar greus conseqüències psicològiques, especialment en el cas dels nens i adolescents, segons el director clínic de RECURRA-GINSO, el doctor Javier Urra, la intervenció de pares i tutors es torna crucial si els menors afectats per la pèrdua tenen edats compreses entre els 7 i 14 anys, que tenen més dificultats per afrontar la pèrdua.
"A partir dels set anys, la qüestió de la mort pot tenir un impacte significatiu. Els nens comencen a desenvolupar una consciència més important de l’entorn i interactuar més amb ell. Si no comprenen que la mort és un aspecte natural de la vida, els nens poden experimentar un buit emocional que obstaculitza el seu desenvolupament normal", apunta l’expert.
El doctor Urra també destaca que en joves de 13 anys el procés es torna encara més complex, ja que els adolescents anhelen més independència, la qual cosa sovint resulta en una falta de comunicació amb els pares. En lloc de veure això com una cosa normal en l’adolescència, els pares han d’abordar aquest tema amb proximitat, respecte i fins i tot compartir les seues pròpies emocions i dolor.
"No és tant el que es diu, sinó l’autenticitat amb què es comunica la veritat. Un dia els nostres avis moriran, un dia morirem nosaltres i un dia moriran ells. Però l’important és com hem omplert de significat la vida", afirma el doctor Urra.
Algunes alteracions en el comportament, com la falta d’higiene, el sedentarisme, l’insomni, la pèrdua de gana, l’aïllament social o actituds negatives cap aquest esdeveniment, actuen com a senyals d’alerta que permeten identificar si un menor està bregant adequadament amb la pèrdua d’un ésser proper.
En aquest sentit, l’expert assenyala que la millor manera d’ajudar el menor a superar el sentiment de pèrdua és encomanar-lo a tenir un nou propòsit de vida, a través del suport als altres. "La manera més òptima de reconstruir-se a un mateix és ajudant la resta. Amb aquest pilar fonamental hem de mostrar als nens que el familiar mort desitjaria que superessin el dolor i ajudessin els qui els necessiten. Així, quan ells estan bé, els seus amics, familiars i éssers estimats també poden estar-ho", explica el doctor Urra.
Si finalment es requereix suport psicològic clínic, el doctor Javier Urra emfatitza la importància de buscar ajuda professional. "Els nens són més adaptables, però també moltes vegades no transmeten els seus sentiments. Per als que no assumeixen bé la pèrdua, mostrant-se negatius i en oposició a tot, l'ajuda psicològica aconsegueix oferir-los un gran suport.
