Els muntatges amb intel·ligència artificial provoquen un augment en els casos de ciberassetjament

Els casos de ciberassetjament a Espanya han augmentat d’un 10% el 2022 a un 16% el 2023 a causa del mal ús de la Intel·ligència Artificial a través de la generació de continguts com els 'deepfakes' (continguts que imiten l’aparença i so d’una persona). Aquesta és una de les principals conclusions del 'IV Estudi sobre la percepció del bullying en la societat espanyola', elaborat per Totto i Educar es Todo i que compta amb l’opinió de 1.708 de menors, pares i professors. La investigació, presentada amb motiu del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar que se celebra el 2 de novembre, adverteix de l’"alarmant" augment del ciberassetjament l’últim any a Espanya, que coincideix amb la popularització de l’ús de la Intel·ligència Artificial de codi font obert, que permet la creació d’imatges, vídeos i àudios que suplanten la identitat de la persona, "una incidència que no s’assolia des de plena epidèmia de Covid-19, esperonada pel tancament a casa."

Precisament, detalla que, l’últim any, un assetjador ha pogut utilitzar la Intel·ligència Artificial per crear i difondre imatges, vídeos i arxius de veu en els quals "mostra la víctima en situacions comprometedores que no han succeït, però que tenen una aparença solvent de realitat". En línia amb xifres d’anys anteriors, indica que el 23% dels nens i joves pateix bullying a Espanya. A més, quatre de cada deu dels adults espanyols enquestats assegura haver patit bullying durant la seua etapa escolar. Entre aquestes víctimes de l’assetjament escolar, el 92% afirma que aquesta situació ha tingut conseqüències en la seua vida, fins el punt que el 20% dels enquestats assetjats en la infància reconeix, encara en els seus anys adults, que l’experiència l’ha marcat per sempre; el 38% que ha danyat la seua autoestima; el 32% que el va fer més introvertit; al 17% li va generar ansietat; i a l’11% el va provocar depressió, mentre que el 27% diu que patir assetjament escolar el va fer més fort.

El bullying provoca que els adults tinguin menys habilitats socials

L’estudi destaca que ser víctima d’assetjament escolar "és un assumpte molt greu que pot tenir importants conseqüències en el creixement i desenvolupament personal". Precisament, entre els adults que van patir bullying a l’escola, un 92% afirma que aquesta situació ha tingut conseqüències en la seua vida d’adult. A més, el 50% dels adults que reconeix haver patit assetjament escolar en la seua infància no li ho va explicar a ningú. No obstant, en l’actualitat, el 52 % dels nens enquestats afirma que, si en els seus col·legis hi ha casos de bullying, el solucionen ràpidament. D’entre els adults que van ser víctima en la seua etapa educativa un 70% diu haver patit assetjament psicològic, un 46% assetjament verbal, un 39% va ser víctima d’assetjament social, principalment a través de l’exclusió, i un 26% va rebre agressions físiques.

Entre els adults que van patir de bullying, la seua manera d’afrontar-lo va comportar una barreja de respostes. Principalment, l’assetjament va finalitzar a poc a poc (73%), el 52% reconeix que no va saber com afrontar-lo, el 46% va arribar a enfrontar-se als assetjadors, el 42% ho va explicar a casa i el 33% diu que els seus amics el van ajudar a afrontar-lo. Només el 14% va acudir al psicòleg o ho va denunciar i fins un 13% va haver de canviar de centre i un 9% fins i tot de barri. Els adults que han patit bullying en la infància han explicat com van viure aquesta situació: El 43% es va sentir trist, el 36% sol, el 34% impotent, el 33% inferior, un 12% plorava constantment, el 5% va pensar que els assetjadors tenien raó i un 4% va pensar a suïcidar-se.

Gairebé sis de cada deu espanyols adults recorda situacions d’assetjament durant la seua etapa escolar, encara que en aquell temps no es denominava així. Avui, el 38% dels pares amb fills en edat escolar afirma tenir constància d’alguna situació d’assetjament escolar en el centre educatiu dels seus fills. Entre el 59% d’adults que durant la seua etapa escolar ha estat testimoni de situacions d’assetjament, un 57% reconeix que va optar per no intervenir, ja que considerava que era millor no involucrar-se. En aquest context, només el 28% dels adults assegura que els professors van fer alguna cosa davant aquests casos d’assetjament.

Insults i burles a través de les xarxes socials

D’altra banda, l’estudi assenyala que el 16% dels nens ha estat insultat o criticat a través de xarxes socials, i el 19% ha estat víctima de burles en xarxes. Respecte als assetjadors, el 13% dels nens admet haver-se burlat d’algun company en xarxes socials. El 19% dels enquestats no considera que insultar una persona públicament per Internet sigui ciberassetjament i el mateix percentatge de menors no creu que publicar o distribuir fotos o vídeos d’una persona per Internet sense el seu consentiment es consideri ciberassetjament. És més, un 9% dels nens enquestats admet que ho ha fet. La investigació recalca que els estudiants espanyols passen a l’any més de 175 dies en el col·legi, és més, els alumnes de Secundaria passen un total de 1.057 hores per curs. En molts casos, els nens passen més temps en el seu entorn acadèmic que a casa, tanmateix, aquest continua sent territori hostil per a molts, ja que el 59% dels estudiants coneix casos de bullying que han ocorregut en el seu col·legi.

En aquest context, els nens espanyols que són víctimes d’assetjament escolar confessen no sentir-se protegits pels seus professors ni pel col·legi, i tampoc no confien en els seus companys de classe. La falta de suport per part de la comunitat educativa es converteix, segons l’informe, en una de les principals barreres per trencar el silenci. En concret, cinc de cada deu nens sent que no pot comptar amb el suport dels seus professors a l’hora de parlar sobre l’assetjament que pateix, el 77 % dels pares creu que els centres educatius solen ocultar els casos d’assetjament per evitar que es tingui una imatge negativa d’ells i el 55 % dels professors coincideix amb aquesta afirmació. El 55% dels enquestats en l’estudi creu que els pares dels assetjadors solen provar d’ocultar, minimitzar o justificar l’assetjament que exerceixen els seus fills, la qual cosa suposa un augment de cinc punts respecte al 2022.

Les comunitats amb més casos de bullying

L’estudi també ha analitzat quines són les comunitats autònomes on es produeix un percentatge més gran de casos d’assetjament escolar. Així, el Principat d’Astúries encapçala les regions en la que més nens afirmen haver patit bullying, amb el 34%, seguida del País Basc i Galícia, ambdós amb el 30%. A la Regió de Múrcia, un 33% dels nens que són víctimes de bullying declara que l’assetjament és de naturalesa sexual, xifra que assoleix un 13% en el cas de Castella-la Manxa. A Catalunya, el 75% és de tipus psicològic.

En algunes comunitats autònomes l’augment de l’assetjament en l’entorn de les xarxes socials és especialment preocupant, com en el cas de Castella i Lleó (25%) i Múrcia (22%), on la quantitat de nens més gran que ha estat víctima d’assetjament escolar afirma haver patit ciberassetjament.