Aquest és el perfil de l’assetjat a classe: ni estudiós, ni raret

L’"estudiós o el raret" no és l’alumne amb més risc de ser víctima d’assetjament, sinó aquell estudiant que té pocs amics, una personalitat impulsiva i és home.

Un equip de diferents universitats espanyoles ha realitzat un estudi per investigar les connexions entre l’estudiantat amb l’objectiu de conèixer si són víctimes d’assetjament i quines són les característiques socials i personals que tenen relació per ser-ho.

En una entrevista a EFE amb motiu demà dijous del Día contra la violència i l’assetjament a l’escola, instituït per la UNESCO, el coordinador de l’estudi i catedràtic a la Carlos III de Madrid, Antonio Cabrales, destaca que "la variable més important és saber el nombre d’amics i enemics" que té l’alumnat a l’aula.

Una de les dades "sorprenents" del treball és que aquells factors que semblen "obvis", com l’origen dels alumnes, les notes que treuen o la imatge física que tenen d’ells mateixos, no ho són tant.

"Vam preguntar a tots els estudiants que marquessin qui eren els seus amics i enemics dins de l’aula, a més d’especificar si algun patia 'bullying'", explica Cabrales, amb l’objectiu de quantificar l’impacte a l’hora de ser víctima en un total de 3.700 alumnes d’ESO de 16 centres educatius d’Andalusia, Madrid i Catalunya.

Els resultats van reflectir que un 13 % dels adolescents afirma patir assetjament. "Ens sembla preocupant que dins d’aquest percentatge un 10,3 % no es marqués com a víctima però els seus companys de classe sí", afegeix el doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, San Diego, i exdirector del departament d’Economia del University College London.

"Si en un entorn segur on et diuen que és anònim, no són capaços de marcar-se, vol dir que probablement no ho diguin als professors ni als pares".

Altres de les "sorpreses" de l’estudi és que per cada relació d’amistat entre alumnes disminueix un 10 % el risc de ser víctima d’assetjament, mentre que per cada enemic dins de l’aula augmenta en un 12 %.

"És important mesurar aquest nombre, la gent que està sola ja és un indicador i això t’ajuda a tenir-lo en el punt de mira i vigilar-ho per saber què està passant amb aquesta persona", ha subratllat Cabrales.

Ser impulsiu augmenta en un 70% el risc de ser víctima

A través de diferents test cognitius, en els quals es mesura el grau de paciència, d’aversió al risc, de coneixements financers o d’impulsivitat, els investigadors poden predir quant assetjament hi ha dins dels col·legis i quins alumnes en seran víctimes.

Tal com explica l’investigador, en el test d’impulsivitat hi ha preguntes que si es responen de manera espontània són òbvies, però que si es pensen una mica més, són totalment diferents: "Sembla que una de les característiques personals que ens surt amb aquest test és que els més impulsius tenen un 70 % més de probabilitat de ser víctimes".

D’altra banda, la investigació mostra que les noies pateixen menys assetjament escolar que els nois, i que per a ells dins de l’etapa de secundària no hi ha "cap diferència" d’estar en un curs o en un altre, però en el cas d’elles el nivell d’assetjament es redueix segons avança l’edat.

L’estudi forma part d’un projecte de TeensLab, un consorci de cinc universitats espanyoles (la de Loyola, de Barcelona, Carlos III, de Granada i del País Basc) per aprofundir en el coneixement sobre el comportament dels adolescents.

"No coneixem cap altre estudi semblant. El nostre objectiu és que s’utilitzi aquesta eina en els centres educatius per detectar possibles víctimes d’assetjament i que s’expandeixi", acaba Cabrales, la feina del qual treball|feina se centra en economia de xarxes socials, jocs d’aprenentatge i evolució, economia experimental i conductual i organització industrial.