El 20% de les víctimes d’assetjament escolar i el 17% dels agressors ha intentat suïcidar-se

El 20 % de les víctimes d’assetjament escolar i el 16,8 % dels agressors de secundària ha intentat treure’s la vida, segons un estudi presentat aquest dijous, que xifra en un 6,2 % l’alumnat de 9 a 15 anys que pateix aquest maltractament i en un 2,1 % els que són assetjadors -gairebé 220.000 víctimes i uns 74.000 assetjadors.

Són conclusions d’un dels treballs d’investigació més exhaustius que s’han realitzat a Espanya sobre aquesta qüestió, basant-se en les respostes de 20.622 estudiants de quart de primària fins quart de secundària de 325 centres educatius de les 17 autonomies, el 61,5 % públics i el 38,5 % concertats/privats.

És la primera vegada que un estudi "amb una representativitat (mostral) tan gran" interroga pels intents de suïcidi, ha destacat en roda de premsa la directora de l’estudi, María José Díaz-Aguado, de la Unitat de Psicologia Preventiva de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).

El percentatge dels qui responen que alguna vegada en la seua vida ha intentat suïcidar-se és encara més gran entre els qui exerceixen ciberassetjament: el 21,1 % de les víctimes i el 24,9 % dels assetjadors. "Aquestes descobertes subratllen la urgent necessitat d’intervenir des de les escoles en la prevenció del suïcidi, posant especial èmfasi en ajudar a les víctimes de violència i abordar les dificultats socioemocionals dels qui assetgen per garantir el benestar de tots els estudiants", ha explicat Díaz-Aguado.

Els resultats de l’informe, realitzat per impuls de la Fundació ColaCao i que ha comptat amb la col·laboració de 15 conselleries d’Educació, reflecteixen que, de mitjana, hi ha gairebé dos víctimes per aula i un assetjador cada dos (estimant 28 alumnes per classe). Es defineix com assetjament quan una persona el pateix o exerceix dos, tres o més vegades al mes durant els dos últims mesos.

D’altra banda, el percentatge dels qui reconeixen haver-se fet mal físic intencionadament en els dos últims mesos és del 14,8 % entre les víctimes i del 27,3 % entre els assetjadors.

Segons Díaz-Aguado, treballar al centre educatiu contra l’assetjament s’ha demostrat com "una vacuna" eficaç contra l’exercici d’aquesta violència i ha demanat "apoderar" el professorat, reconèixer la seua tasca i proporcionar-li més recursos.

Quants es reconeixen com víctimes i assetjadors?

Hi ha més estudiants que es reconeixen com a víctimes a primària que a secundària; en el primer cas un 7,6 % i en el segon un 5,3 %. Així que avancen els cursos disminueix la xifra de víctimes, passant d’un 9,2 % a quart de primària a un 3,8% a quart de secundària.

Quant a la prevalença d’assetjadors entre primària (1,9 %) i secundària (2,1 %) no hi ha una gran diferència, però el percentatge de nois que es reconeix com a assetjador (2,6 %) és gairebé el doble que el de noies (1,4 %), fet que els investigadors relacionen amb l’educació sexista -que associa domini/violència amb la masculinitat.

D’altra banda, l’estudi defineix com a "significatiu" l’increment d’assetjadors en arribar a primer de secundària (2,2 %) i detecta una diferent evolució de la seua prevalença a partir de tercer d’ESO, augmentant entre els nois i disminuint entre les noies, la qual cosa reflecteix "la necessitat d’adoptar una perspectiva de gènere en l’avaluació i prevenció de l’assetjament".

Les quatre situacions més freqüents són agressions de tipus verbal i relacional: anomenar amb malnoms o burlar-se d'algú; explicar mentides perquè els altres et rebutgin; parlar malament de l’aspecte físic per fer-te sentir malament; i excloure't del grup.

Les víctimes parlen: per què, com i on es produeix l'assetjament

En preguntar a les víctimes, el 52,9 % afirma que el seu aspecte físic és el motiu principal de les agressions i el 26,6 % el relaciona amb el sobrepès. El següent motiu (44,2 %) és el de desafiar els estereotips sexistes: no comportar-se com la resta de nois o de noies i el tercer és "perquè em tenen enveja" (42,2 %).

Quant als llocs on es produeixen aquestes situacions, més de la meitat es duu a terme al pati (57,8 %) seguit de l’aula (34,3 %). Després hi ha altres ubicacions, com el gimnàs o la classe d’educació física, el menjador, els lavabos i l’autobús. A secundària, l’orientació sexual i de gènere influeix significativament en el risc d’assetjament escolar: al voltant del 10,7 % dels estudiants que pertanyen a la comunitat LGTBIQ es declaren víctimes de "bullying".

Després de subratllar que el 60 % dels assetjadors refereixen que cap adult no ha parlat amb ells -ni a casa ni a l’escola-, Díaz-Aguado ha explicat que hi ha avenços en l’erradicació d’aquest problema ja que en comparació amb un estudi del seu equip fet el 2010 les víctimes han disminuït un 24 % i els agressors un 50 %.