DEPENDÈNCIA
Gairebé 97.000 persones cuiden un familiar amb dependència a Catalunya, una xifra que es pot doblar en 40 anys
Segons un informe de la cooperativa SUARA, vuit de cada deu cuidadores no rep cap prestació
Una dona durant una classe de l'Associació de Familiars d'Alzheimer (AFA) de Barcelona
Gairebé 97.000 persones es fan càrrec d’un familiar amb dependència a Catalunya. Una xifra que va en augment i que, previsiblement, es pot doblar en 40 anys. És la principal conclusió d’un informe de la cooperativa SUARA.
El perfil és el d’una dona, d’entre 51 i 71 anys, que dedica una mitjana de 14 hores diàries a tenir cura del familiar amb dependència i que no rep cap mena d’ajut. Precisament, el document apunta que vuit de cada deu cuidadores no disposa d’assistència de suport o prestació econòmica. En aquest sentit, adverteix que Catalunya lidera el rànquing de les llistes d’espera per rebre ajuts a la dependència en l’àmbit de tot l’Estat.
L’informe de la cooperativa, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Persones Cuidadores, assenyala que la salut mental d’aquestes es veu afectada per aquesta situació. D’aquesta manera, 6 de cada 10 persones cuidadores enquestades per l’entitat admeten que se senten cansades i el 80% no se sent lliure per organitzar la seva vida.
Gairebé la meitat, van haver de deixar la seva feina, parcial o completament, per dedicar-se a tenir cura del seu familiar dependent.
“Una tempesta” demográfica
La cooperativa avisa, “la situació serà cada cop més preocupant si ens fixem en les projeccions demogràfiques”. Segons l’Idescat, a Catalunya hi ha més d’un milió 500 mil persones de 65 anys o més, el 19,3% de la població. Però segons les seves projeccions de futur, l’any 2040 ja seran un 26,1% i el 2050 un 28,9%.
Alhora, la població en edat de treballar anirà baixant fruit de caiguda de la natalitat en les últimes dècades.
La directora de Màrqueting i Comunicació, Dúnia Roselló afegeix que “això posa en qüestió la sostenibilitat futura de l’estat del benestar actual, obliga a una reflexió urgent sobre el futur de les cures i a decidir qui i com volem que les assumeixi”. Considera que “l’envelliment de la població requerirà ampliar, optimitzar i transformar el sistema de cures de llarga durada.”
