DEMOGRAFIA ESTADÍSTICA
Lleida, ja amb 450.500 habitants
Catalunya supera els 8 milions de persones amb un augment del 10% en els últims 15 anys
Més defuncions que naixements, població més envellida i el 18% de residents estrangers
Imatge d’arxiu de ciutadans passejant per l’Eix Comercial de Lleida. - SEGRE
La població a les comarques lleidatanes ja arriba a les 450.000 persones a 1 de novembre, segons les estimacions publicades ahir per l’Idescat, mentre que Catalunya supera la barrera dels vuit milions d’habitants 36 anys després del famós eslògan “Som sis milions”. Segons va informar ahir Idescat, la població catalana ha augmentat un 10% en els últims 15 anys malgrat el creixement natural estancat i negatiu, una població més envellida i amb més tendència de concentració a les ciutats. Respecte al 1987, la província de Lleida ha guanyat un 27,5% de població, sens dubte gràcies als residents de nacionalitat estrangera que han passat de representar l’1,41% l’any 1998 al 18,8% en l’actualitat.
Per la seua banda, les xifres avalen la caiguda de la natalitat. Així, a la província de Lleida hi ha més defuncions que naixements des del 2014, per la qual cosa el creixement natural de la població porta nou anys en negatiu. Així mateix, ha caigut el percentatge de població jove. Si el 1987 a prop de la meitat dels residents (48,27%) tenien menys de 35 anys, ara aquest percentatge és del 36%. A més, la província compta amb un 5,6% de població major de 80 anys (el 1987 era del 2,6%) i el 18,5% superen els 65 anys. Una altra dada és que ara hi ha 185 centenaris davant els 22 que es comptabilitzaven el 1987. D’altra banda, l’augment de la població també té una dimensió territorial. Segons l’anàlisi de l’ACN, la densitat de població a Catalunya (habitants per quilòmetre quadrat) ja era alta el 1987 (189,9 persones/km2) i ho és més ara: 242 persones/km2, que la situarien en la cinquena posició en el rànquing dels països més densos de la Unió Europea.
Aquesta anàlisi apunta que en el cas de Ponent, 92 municipis perden població, dels quals prop d’una trentena han patit un descens superior al 30%. Entre aquells que han guanyat habitants en els últims 36 anys destaquen Torrefarrera (220,7%), Guissona (+173,8%), Alcoletge (+141,64%), Albatàrrec (+118,21%) o Vilamòs (+109,76%). Totes les capitals de comarca han guanyat residents a excepció del Pont de Suert, amb una caiguda del 4,1%.
