Els perillosos nivells de contaminació atmosfèrica de l’Àfrica són un problema mundial, segons una nova investigació

Un nou informe, publicat a la revista 'Nature Geoscience', ha tret a la llum el repte que suposen els nivells de contaminació atmosfèrica a l’Àfrica i per què és necessària l’acció internacional per combatre-la.

En els últims 50 anys, els països africans han patit un ràpid deteriorament de la qualitat de l’aire, el que ha convertit a les seues ciutats en algunes de les més contaminades del món. Els nivells de concentració de partícules són ara entre cinc i deu vegades superiors als recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i es preveu que la situació empitjori a mesura que creixi la població i s’acceleri la industrialització.

Tanmateix, s’ha fet molt poc per intentar combatre la perillosa qualitat de l’aire, ja que només el 0,01% del finançament mundial per a la contaminació atmosfèrica es destina actualment a l’Àfrica.

La nova perspectiva de la Universitat de Birmingham (Regne Unit), la Universitat de Cambridge, l’Imperial College de Londres, la Universitat del Sud-Est de Kènia i el Centre Africà per a l’Aire Net afirma que per abordar aquest problema es requereixen esforços col·lectius dels països africans, solucions adaptades a cada regió i col·laboració mundial.

Francis Pope, catedràtic de Ciències de l’Atmosfera de la Universitat de Birmingham i un dels coautors de l’estudi, afirma que "la crema de combustible de biomassa per cuinar, escalfar i il·luminar, l’explotació de petroli cru i les indústries mineres de carbó, i els vehicles vells que es transporten des d’Europa són causes de la mala qualitat de l’aire a les nacions africanes".

"Aquest aire perillós pot causar problemes de salut complexos i de vegades mortals a qui el respiren --prossegueix-. Per si això no fos prou raó per abordar aquesta qüestió, la contaminació atmosfèrica a l’Àfrica no és només un problema per als habitants del continent, sinó per a tot el món, ja que limita la capacitat de complir els objectius climàtics mundials i combatre l’emergència climàtica."

Al llarg dels anys s’han realitzat múltiples esforços per aturar la contaminació atmosfèrica, com la firma de la Declaració d’Aire Net del C40 per deu grans ciutats africanes. També han començat a cobrar impuls iniciatives per vigilar els nivells de contaminació atmosfèrica i recopilar dades molt necessàries.

Però encara queda molt per fer, assenyalen els investigadors, que afirmen que els esforços regionals i internacionals s’han de coordinar per aconseguir un canvi real i aprofitar els coneixements existents sobre el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica.

Demanen que es col·labori urgentment en la vigilància contínua de l’aire mitjançant una xarxa de sensors per elaborar un quadre detallat de les variacions de la contaminació atmosfèrica i fer un seguiment dels avanços.

També reclamen inversió en energies netes com la solar, la hidroelèctrica i l’eòlica per satisfer la demanda energètica de l’Àfrica, que s’espera que es dupliqui, d’aquí a 2040; la millora de la gestió de residus sòlids per evitar l’abocament i la crema de residus i millorar els índexs de reutilització, reciclatge i recuperació, i inversió en tecnologia respectuosa amb el medi ambient per garantir que els països africans puguin créixer econòmicament mentre eviten la tecnologia bruta i obsoleta del Nord Global.

Així mateix, sol·liciten millores de les infraestructures per frenar les emissions del sector del transport, millorant l’oferta de transport públic i adoptant normes d’emissió més estrictes per al combustible i els vehicles importats.

El coautor de l’article, el doctor Gabriel Okello, de l’Institut de Lideratge per a la Sostenibilitat de la Universitat de Cambridge i del Centre Africà per a l’Aire Net, assenyala que "la contaminació atmosfèrica és complexa i polifacètica, amb diferents fonts i pautes dins de la societat".

"Per combatre-la es necessiten plantejaments més ambiciosos, col·laboratius i participatius, centrats en la implicació de les parts interessades en la política, el món acadèmic, les empreses i les comunitats, per dissenyar i produir conjuntament intervencions específiques per a cada context --prossegueix-. Això hauria de ser catalitzat per una inversió més important en intervencions que abordin la contaminació atmosfèrica. L’Àfrica té l’oportunitat d’aprofitar la creixent voluntat política i aprofitar a la població jove per accelerar l’acció cap als cinc suggeriments generals del nostre document".

Per la seua part, la doctora Andriannah Mbandi, de la Universitat del Sud-Est de Kènia i coautora de l’article, apunta que "la càrrega de la contaminació atmosfèrica recau injustament en les poblacions més pobres, i en les dones i els nens, ja que el més probable és que s’enfrontin a una exposició més elevada als contaminants i pateixin més impactes".

"Així doncs, les mesures d’aire net contribuiran en certa mesura a corregir algunes d’aquestes desigualtats a l’Àfrica, a més dels beneficis per a la salut i el medi ambient," resumeix.

El professor Pope conclou que "no existeix una solució única per als problemes de qualitat de l’aire de l’Àfrica, i cada regió i població haurà de superar els seus propis reptes específics. Però sent proactius i duent a terme aquestes cinc accions hi haurà una reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica, la qual cosa significa persones més sanes i un planeta més sa."