El risc de morir en un hospital per causes respiratòries és superior a l'estiu, segons un estudi

L'escalfament global provocat pel canvi climàtic podria augmentar la mortalitat entre els pacients ingressats per malalties respiratòries durant els mesos d'estiu més que a l'hivern. És la conclusió principal d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que s'ha publicat a 'The Lancet Regional Health – Europe'. Els investigadors han analitzat l'associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per patologies respiratòries a Madrid i Barcelona entre els anys 2006 i el 2019. Aquesta recerca posa sobre la taula la necessitat que els centres sanitaris impulsin mesures per adaptar-se al canvi climàtic. Tot i que diversos treballs han descrit que l'exposició diària a la calor i al fred s'associa a un risc més gran d'ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i l'asma, fins ara cap estudi s'havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.

Per fer el càlcul entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària, l'equip que ha desenvolupat l'estudi ha fer servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la temperatura, la humitat relativa i els contaminants atmosfèrics com l'ozó, el diòxid de nitrogen, el PM2,5, o el PM10.

Els resultats de la investigació han mostrat que el nombre d'ingressos hospitalaris a Madrid i Barcelona va ser més alt durant els mesos d'hivern i menor durant l'estació càlida, de juny a setembre. Es va detectar un pic al mes de gener, i un mínim d'ingressos al mes d'agost. Tot i això, la màxima incidència de mortalitat hospitalària es va produir durant l'estiu, i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.

Calor i mortalitat

D'acord amb la recerca, la calor de l’estiu va ser responsable del 16% i del 22,1% del total d'hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a la capital espanyola i la catalana, respectivament. L'efecte de les altes temperatures va ser immediat, ja que la major part de l'impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l'exposició a la calor. "Això suggereix que l'augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l'agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes", ha destacat Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador a Inserm i ISGlobal. Els resultats han mostrat efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria

Més vulnerabilitat entre les dones

D’altra banda, segons els investigadors, ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l'associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries. Alhora, les dones van ser més vulnerables a les altes temperatures que els homes, possiblement perquè tenen un llindar més alt per sobre del qual s'activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes. Aquest fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació.

La recerca també ha demostrat que la calor va contribuir a augmentar el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats per malalties respiratòries, mentre que les baixes temperatures no es van associar amb aquesta variable. Segons l'equip investigador, això podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries. Aquestes dades obren la porta a revisar les accions que duen a terme els hospitals per fer front al canvi climàtic. "Si no s'adopten mesures d'adaptació eficaces als centres sanitaris, l'escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival", ha conclòs Hicham Achebak.