Tres milions de llars de l'estat espanyol destinen 6 de cada 10 euros a casa i alimentació

Fins a tres milions de famílies a l'estat espanyol han de dedicar més de sis de cada deu euros (el 63 %) a les despeses de la casa, els subministraments i l’alimentació.

Segons l’informe "Ingresos y gastos: una ecuación que condiciona nuestra calidad de vida" presentat aquest dimarts per Cáritas Española i la Fundación Foessa, el 16,8 % de les famílies queden per sota del llindar de la pobresa severa una vegada pagats les despeses d’habitatge i subministraments bàsics.

Cada vegada més famílies es veuen obligades a recórrer a fórmules com sotsarrendar habitacions (ho fan 1,2 milions de cases) o residir en habitatges insegurs (4,2 milions són en pisos compartits, cedits sense contracte i fins i tot en situació de desnonament).

A més, la xifra de famílies que viuen en habitatges inadequats -que no compleixen amb les condicions mínimes dignes- ha experimentat "un preocupant augment", ja que ha passat del 25 % el 2018 al 30 % el 2021 i assolint 5,6 milions de famílies, alerta l’anàlisi.

"Moltes famílies s’enfronten a una espècie de dilema insuperable: La difícil elecció entre viure en condicions no dignes, com compartir espais reduïts, bregar amb l’amuntegament i suportar males condicions de vida, o, d’altra banda, enfrontar una asfíxia econòmica marcada per un estrès financer aclaparador, que al seu torn pot afectar greument la salut, especialment la salut mental," ha explicat l’investigador de Foessa, Daniel Rodríguez.

La recuperació econòmica dona l’esquena a les famílies més humils 

Malgrat que els ingressos a Espanya s’han incrementat l’11 % des de 2008, la pujada dels preus dels últims mesos ha augmentat en un 30 % les despeses familiars. Segons la investigació, aquesta disparitat és encara més acusada entre les famílies més humils, ja que amb prou feines han vist créixer els seus ingressos un 0,5 %.

Mentre que les famílies amb menys ingressos inverteixen més de sis de cada 10 euros en  despeses d’habitatge, subministraments i alimentació, les que tenen més nivell d’ingressos gasten quatre de cada 10 euros.

La diferència entre el creixement dels ingressos i l’augment de les despeses, unit a l’elevat percentatge de treballadors pobres (11,7 %) i la baixa cobertura i intensitat protectora dels ingressos mínims (només els perceben el 44 % de la població en pobresa severa), està desbordant la capacitat de moltes famílies que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat, adverteix l’anàlisi.

De fet, el percentatge de famílies en pobresa material severa se situa ja en el 8,1 % de la població (3,8 milions de persones), destaca. "Encara que és necessari abordar l’equació ingressos-despeses de manera simultània, probablement el dèficit més pronunciat es troba en l’actualitat en l’esfera de les despeses", sobretot d’habitatge, ha detallat el sociòleg. Com la despesa en electricitat que va augmentar un 82 %, mentre que en el cas dels combustibles líquids per al subministrament de calefaccions va ser del 180 %.

L’INE (2022) mostra que el nombre de famílies que no van poder mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada va augmentar un 189 % respecte a 2008. "És un constant equilibri precari entre garantir el pagament de la mensualitat de l’habitatge i els seus subministraments en els primers dies del mes, a compte de caure per sota del llindar de la pobresa severa i descuidar altres necessitats fonamentals de la família", ha explicat.

Per comprar un habitatge són necessaris 7,7 anys de renda bruta anual davant els gairebé 3 anys de 1987: el lloguer genera un nivell extrem d’estrès financer al 16 % de les famílies, al qual n’han de destinar més del 60 % dels seus ingressos. "Tenim un problema amb l’habitatge, el diuen les dades i el diu la ciutadania que identifica l’habitatge com una de les seues principals preocupacions", ha asseverat. "S’ha convertit en un gran pou sense fons per a les famílies amb menys ingressos", indica l’estudi.

La secretària general de Cáritas, Natalia Peiro ha assegurat que "moltes famílies han de recórrer a institucions perquè els ajudin a fer front aquests pagaments" i ha recordat que l’entitat catòlica ha augmentat els ajuts destinats a habitatge que el 2022 van ascendir 46 milions d’euros i 10 milions per pagar subministraments.

Garantia d’ingressos mínims per a tothom 

"Com a societat hem de comprometre’ns a construir un futur en el qual ningú no es vegi exclòs i on les condicions de vida dignes siguin una realitat per a tots els ciutadans", ha asseverat Peiro. "L’habitatge és el primer pas per a la salut i el benestar de les persones". Per garantir l’accés a l’habitatge digne i adequat, l’entitat catòlica planteja ampliar el nombre d’habitatges socials de lloguer, també els habitatges d’emergència que facilita un refugi a famílies en situacions d’extrema necessitat i que ningú no es quedi sense sostre per adversitats econòmiques.

Planificar polítiques d’ocupació per a col·lectius amb més problemes d’accés, reduir la temporalitat i millorar els ingressos, són altres de les propostes, juntament amb canvis legislatius perquè les treballadores de la casa assoleixin una equiparació plena de drets laborals i de Seguretat Social.

Càritas proposa d’establir un sistema de garantia d’ingressos mínims amb prou cobertura per al conjunt de la població en situació de pobresa severa, incloses les persones en situació administrativa irregular. Però, també la simplificació normativa o la possibilitat que les prestacions s’assignin automàticament a les persones que compleixin els requisits sense necessitat que aquestes hagin de ser els qui les sol·licitin. "És necessària una revisió general de model de benestar en el seu conjunt i destinar-lo al rescat dels més exclosos".