Aquest és l'estrany fenomen que explica que els pols s’escalfin més del previst

Els núvols estratosfèrics sobre l’Àrtic podrien explicar les diferències observades entre l’escalfament polar calculat pels models climàtics i els registres reals, segons revela un nou estudi.

La temperatura mitjana de la superfície de la Terra ha augmentat dràsticament des del començament de la Revolució Industrial, però l’efecte d’escalfament observat als pols encara és més exagerat. Si bé els models climàtics existents consideren l’augment de l’escalfament als pols àrtic i antàrtic, sovint encara subestimen l’escalfament en aquestes regions. Això és especialment cert en els climes de fa milions d’anys, quan les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle eren molt altes.

Això és un problema perquè les projeccions climàtiques futures es generen amb aquests mateixos models: si no produeixen prou escalfament per al passat, podríem subestimar l’escalfament polar (i per tant els riscos associats, com la fosa de la capa de gel o el permafrost) per al futur.

Aquesta informació absent va cridar l’atenció dels científics del Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la UNSW (Universitat de Nova Gal·les del Sud).

Dirigit per la doctora Deepashree Dutta, l’equip va centrar la seua atenció en un element atmosfèric clau que falta en la majoria dels models (els núvols estratosfèrics polars) i va descobrir que poden explicar una gran part de l’escalfament absent en els models.

Els models climàtics són simulacions per computadora del nostre sistema climàtic global que es construeixen utilitzant la nostra comprensió teòrica de com funciona el clima. Es poden utilitzar per recrear condicions passades o predir escenaris climàtics futurs.

Els models climàtics incorporen molts factors que influeixen en el clima, però no poden incloure tots els processos del món real. Una conseqüència d’això és que, en general, els models climàtics simulen un canvi climàtic polar en una mida menor que les observacions reals.

El 1992, la paleoclimatòloga nord-americana Dra. Lisa Sloan va suggerir per primera vegada que l’escalfament extrem en latituds altes durant períodes càlids passats podria haver estat causat per núvols estratosfèrics polars.

Els núvols estratosfèrics polars es formen a altituds molt elevades (entre 15 i 25 km sobre la superfície de la Terra) i a temperatures molt baixes (sobre els pols). També se’ls diu núvols nacrats o nacre per les seues tonalitats brillants i en ocasions lluminoses, encara que normalment no són visibles a simple vista.

Aquests núvols estratosfèrics polars tenen un efecte sobre el clima similar al dels gasos amb efecte d’hivernacle: atrapen calor que d’una altra manera es perdria en l’espai i escalfen la superfície de la Terra.

"Aquests núvols es formen en condicions complexes, que la majoria dels models climàtics no poden reproduir. I ens preguntem si aquesta incapacitat per simular aquests núvols pot donar com a resultat un menor escalfament de la superfície als pols que el que hem observat al món real", diu la doctora Dutta en un comunicat.

"Volia provar aquesta teoria executant un model atmosfèric que inclou tots els processos necessaris amb condicions que s’assemblaven a un període de fa més de 50 milions d’anys, conegut com l’Eocè aviat. Va ser un període de la història de la Terra en el que el planeta era molt calent i l’Àrtic va ser lliure de gel durant tot l’any", afirma.

L’Eocè també va ser un període caracteritzat per un alt contingut de metà, i la posició dels continents i les muntanyes era diferent de l’actual.

"Els models climàtics són massa freds a les regions polars quan simulen aquests climes càlids del passat, i això ha estat un enigma durant els últims trenta anys", diu el Dr. Jucker. "L’Eocè aviat va ser un període en el clima de la Terra amb un escalfament polar extrem, per la qual cosa va presentar la prova perfecta per als nostres models climàtics."

L’equip va descobrir que els elevats nivells de metà durant l’Eocè van donar com a resultat un augment en la formació de núvols estratosfèrics polars. Van descobrir que, en determinades condicions, l’escalfament local de la superfície a causa dels núvols estratosfèrics era de fins 7°C durant els mesos més freds de l’hivern.

Aquesta diferència de temperatura redueix significativament la bretxa entre els models climàtics i l’evidència de temperatura dels arxius climàtics.

En comparar simulacions futures amb simulacions de l’Eocè, l’estudi també va descobrir que no és només metà el que es necessita per produir núvols estratosfèrics polars. "Aquesta és una altra troballa clau d’aquest treball ", afirma el Dr. Dutta. "No és només el metà, sinó també la disposició continental de la Terra, que juga un paper molt important en la formació d’aquests núvols estratosfèrics. Perquè si aportem la mateixa quantitat de metà per al nostre clima futur, no veurem el mateix augment als núvols estratosfèrics. ".

La investigació ha proporcionat algunes de les respostes a preguntes sobre el clima del passat llunyà, però què significa això per a les projeccions futures?

"Descobrim que els núvols estratosfèrics són responsables de l’escalfament accelerat als pols que sovint queda fora dels nostres models climàtics i, per descomptat, això podria significar potencialment que les nostres projeccions futures tampoc no siguin prou càlides", diu el coautor Martin Jucker, de la UNSW Climate Change Research Center.

"Però la bona notícia és que és més probable que aquests núvols es formin sota la disposició continental que va ser present fa desenes de milions d’anys i que ara no es troba a la Terra. Per tant, no esperem augments tan grans als núvols estratosfèrics en el futur."