Un estudi associa l’exposició a la radiació del TAC de jove amb més risc de càncer

Un estudi internacional amb gairebé un milió de persones associa l’exposició a la radiació de les tomografies computaritzades (TAC) en edats joves amb un risc més gran de desenvolupar un càncer de la sang. És la principal conclusió de l’estudi internacional EPI-CT, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

Els resultats, publicats a la revista Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment en la població pediàtrica. L’estudi no qüestiona els beneficis del TAC per a l’obtenció d’imatges per a diagnòstic, planificació del tractament i seguiment de la malaltia, però remarca que no és una prova completament innòcua, ja que exposa a radiacions ionitzants.

Per això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les últimes dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a aquesta exposició, sobretot en pacients joves. "L’exposició associada a la tomografia computaritzada es considera baixa, menys de 100 miligray (mGy), però continua sent superior a la d’altres procediments diagnòstics", ha destacat la cap del Grup de Radiació de ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi, Elisabeth Cardis. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però, segons el ISGlobal, tenien diverses limitacions metodològiques.

Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, el Regne Unit i Suècia) va dur a terme l’EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. "Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: va caldre extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot això mantenint la confidencialitat de les dades personals", ha detallat Cardis. En l’estudi es van analitzar dades de gairebé un milió de persones que s’havien sotmès a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular, per a cada persona, la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els qui van desenvolupar un càncer de la sang més tard.

El seguiment de les persones es va prolongar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC. Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació absorbides per la medul·la òssia procedents de les tomografies computaritzades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Segons la investigació, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16 % el risc de desenvolupar aquest tipus de càncers. "En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos de càncer en els 2 a 12 anys següents a l’examen", ha ressaltat la primera autora de l’estudi, Magda Bosch de Basea, investigadora de ISGlobal quan es va fer l’anàlisi.

En l’actualitat, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC i, si bé les dosis de radiació han disminuït substancialment en els últims anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment en la població pediàtrica.