Municipis del Segrià sud impulsen un consorci per crear ocupació i economia

Catorze municipis del Segrià, que comparteixen característiques i necessitats, s'han unit per crear un consorci i coordinar projectes per generar ocupació i activitat econòmica. Ahir van presentar a Seròs un diagnòstic sobre la seua situació, a partir del qual conclouen que si no s'uneixen el territori continuarà perdent població.

Són catorze municipis que sumen menys de 12.000 habitants i ocupen sobre el 40% de la superfície del Segrià. Nou pertanyen al Segrià Sec i els altres cinc se situen a prop del riu. Tenen realitats diferenciades però comparteixen una de les taxes d’ocupació més baixes de Catalunya i, en canvi, una de les rendes per càpita també igualment més baixes. Tot i així, hi ha un 7,5% menys d’ocupació que abans de la pandèmia (2019) a causa, entre altres, del procés d’automatització o de les glaçades.

El Segrià sud “seria l’àmbit menys dinàmic de Catalunya en termes de creació d’ocupació”, segons un diagnòstic encarregat pels ajuntaments i presentat ahir a Seròs; “hi ha un problema de creixement empresarial” i l’“oferta de sòl industrial és molt limitada”. Així que aquests catorze municipis impulsen la creació d’un consorci per crear ocupació i transformar l’economia.

Els alcaldes veuen clar que o treballen de forma coordinada o “aquí serà molt difícil subsistir” Una de les propostes sobre la taula és crear una agència d’ocupació per facilitar-ne l’accés

El projecte va començar a gestar-se fa un any i mig. En aquests mesos, s’han “tombat barreres” polítiques per arribar a un punt comú. L’alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia, va defensar un projecte solidari: “o ho fem en comú, o serà molt difícil subsistir” en un territori que perd població irremeiablement. “Compartim necessitats” i una sortida al perfil econòmic d’aquests municipis és la creació, va dir, d’una agència d’ocupació. Per planificar el futur “necessitem un equip tècnic potent”, que finançaran els mateixos ajuntaments. Estarà especialitzat en el “desenvolupament local”, va dir Santi López, consultor de Development People, assessor del projecte. L’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, va assenyalar que “l’oferta de treball” en aquests municipis “és poc qualificada”. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, va remarcar que “no som competència, som complementaris i és necessari col·laborar”.

Quatre projectes per començar l’any vinent

Santi López, assessor del projecte del Segrià sud, va incidir que l’ocupació i l’activitat econòmica en aquest territori “tenen poc valor afegit i distribueixen poca renda” i cal canviar-ho. Va explicar que abans d’acabar l’any en definiran els membres (no descarten que Soses s’afegeixi a la iniciativa) i que durant el primer trimestre del 2024 plantejaran “els primers tres o quatre projectes”, que va refusar avançar. “Cal replantejar el sector primari, allargar la cadena de valor” i fomentar l’agroindústria amb “perspectiva social”. També incidiran en una “millora assistencial”, en un “turisme organitzat” i en la “promoció i l’atracció de talent”, ja que el local sovint ha d’emigrar per trobar una ocupació adequada. López va citar com a exemples d’èxit els casos de la Garrotxa, el consorci Solsona-Cardona o el Moianès, i fins i tot el de Goyerri (Guipúscoa) o la Baixa Baviera (Alemanya).Juanjo Pérez, secretari de l’ajuntament de Seròs, va explicar que quan van començar a treballar en aquest projecte eren cinc ajuntaments i a poc a poc han ampliat l’àmbit. “Tenim problemes compartits, la població està envellida, l’atur és escàs però l’ocupació és de mala qualitat, hi ha baixa activitat juvenil i problemes de transport públic”. “Els resultats del diagnòstic són previsibles però dramàtics. Els municipis van decidir que no s’aixecarien de la taula fins que no arribessin a un acord i ara cal passar a l’acció, en temes sanitaris o d’emprenedoria”.

Agricultura amb baixa industrialització

El sector primari domina l’economia en els 14 municipis i ho fa amb escassa manufactura i industrialització. L’agricultura suposa entre el 34 i el 47% de l’ocupació, només seguida de prop pels serveis presencials (22 a 39% de l’ocupació total). La construcció, per exemple, ocupa només entre un 4,7 i un 6,3% dels habitants.

Alt índex d’ocupació i ingressos baixos

Els municipis d’aquesta zona del Segrià tenen una taxa d’atur de prop del 4%, un dels més baixos. Però també la renda per càpita és molt baixa. Seròs, Aitona i Torres de Segre, per exemple, són tres dels municipis amb menys ingressos per habitant, segons dades de l’Agència Tributària del 2021 publicades aquest mes.

Transformar el model econòmic

El consultor David Moreno, autor de l’estudi presentat ahir, veu necessari transformar el model econòmic de la zona mitjançant la industrialització del sector primari, la diversificació de l’activitat econòmica i el creixement d’indústries auxiliars i serveis empresarials de suport. Les estratègies inclouen millorar l’ocupabilitat amb orientació i acompanyament a les persones.