HOMENATGES MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
Llambordes contra l'oblit
La Granadella i el Soleràs col·loquen pedres Stolpersteine en record dels veïns que van ser deportats a camps nazis
Amb la participació d'estudiants i familiars de les víctimes
La Granadella i el Soleràs van retre homenatge ahir als seus veïns que van ser deportats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. A la Granadella, van instal·lar al matí tres llambordes Stolpersteine en memòria de Marcel·lí Cervelló Torruella, Miquel Mascarilla Gibert i Fidel Olivé Aran, tots ells exiliats durant la Guerra Civil i deportats a Mauthausen. L’emotiu acte, organitzat pel consistori i el Centre d’Estudis de les Garrigues, va comptar amb la participació de l’alcaldessa del municipi, Elena Llauradó; el cap de continguts i projectes del Memorial Democràtic, Josep Calvet; l’historiador Josep Rubió, i el president del Centre d’Estudis de les Garrigues, Miquel Andreu.
L’homenatge va començar al consistori, on es va fer entrega de les tres llambordes als familiars dels deportats perquè poguessin portar-les fins als carrers Martí, Mònica i Ruera, on es van instal·lar davant de les llars de les víctimes. En l’acte també van participar alumnes de quart de l’ESO de l’institut L’Olivera que van llegir una breu biografia de cadascun dels homenatjats abans de la col·locació de l’Stolperstein. El colofó el va posar el jove violinista Genís Gibert amb la seua música en record dels deportats.Per la seua part, el Soleràs va recordar Ramon Sarlé Graell i Alexandre Tamarit Guiu, que van ser assassinats el 1941 als camps nazis de Hartheim i Gusen, respectivament. En memòria d’Alexandre Tamarit es va instal·lar una placa al costat de la llar on va viure abans de traslladar-se amb la seua família a Sabadell, on ja en té una Stolpersteine.En aquest acte també van participar els responsables de Memorial Democràtic i del Centre d’Estudis de les Garrigues, així com un dels familiars de Ramon Sarlé. Els alumnes de la localitat van llegir la biografia de les víctimes en un sentit homenatge que va incloure una ofrena floral i música de violí en directe. L’alcalde del Soleràs, Manel Marsan, va ressaltar la importància d’aquest tipus d’activitats que reconeixen i recorden les persones que van ser represaliades per defensar els valors democràtics.
El Soleràs adequa l’accés a la fossa de la Guerra Civil
El Soleràs adequarà els accessos a la fossa de la Guerra Civil en la qual es van trobar les restes de fins a 146 persones. L’actuació té un import de 27.000 euros i està cofinançada per la Diputació i l’ajuntament. Aquest últim també recopilarà tota la informació relacionada amb la Guerra Civil al Soleràs per confegir un dossier.