La Humanitat, en risc de quedar atrapada en 14 "trampes evolutives"

La humanitat corre el risc de quedar atrapada a 14 culs-de-sac evolutius, que van des de crisi del clima fins intel·ligència artificial desalineada, pol·lució química i epidèmies. Per primera vegada, els científics han utilitzat el concepte de trampes evolutives en les societats humanes en general amb aquests resultats.

L’evolució de la humanitat ha estat una història d’èxit extraordinari. Però l’Antropocè (l’època geològica proposada i modelada per nosaltres els humans) mostra cada vegada més esquerdes. Múltiples crisis globals, com la pandèmia de COVID-19, el canvi climàtic, la inseguretat alimentària, les crisis financeres i els conflictes han començat a ocórrer simultàniament en una cosa que els científics denominen policrisi. "Els humans som increïblement creatius com a espècie. Som capaços d’innovar i adaptar-nos a moltes circumstàncies i podem cooperar en escales sorprenentment grans. Però aquestes capacitats resulten tenir conseqüències no intencionals. Parlant simplement, es podria dir que l’espècie humana ha estat massa exitosa i, en certa manera, massa intel·ligent per al seu propi bé futur", afirma en un comunicat Peter Sogaard Jorgensen, investigador del Centre de Resiliència d’Estocolm de la Universitat d’Estocolm i del programa de Dinàmica Econòmica Global i Biosfera i del laboratori d’Antropocè de la Real Academia Sueca de Ciències.

És l’autor principal d’un nou estudi publicat com parteix d’una avaluació més àmplia a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society B. L’avaluació recopila coneixements d’una àmplia gamma de diferents disciplines científiques en les ciències naturals i socials i les humanitats, per comprendre com va evolucionar l’Antropocè i com la sostenibilitat global pot continuar evolucionant en el futur.

El nou estudi mostra com la humanitat podria quedar atrapada en "trampes evolutives": culs-de-sac que es produeixen a partir d’innovacions inicialment exitoses. En un primer esforç d’exploració, identifiquen 14 d’ells, inclosa la simplificació de l’agricultura, el creixement econòmic que no genera beneficis per als humans ni el medi ambient, la inestabilitat de la cooperació global, els punts d’inflexió climàtics i la intel·ligència artificial. "Les trampes evolutives són un concepte ben conegut en el món animal. Així com molts insectes se senten atrets per la llum, un reflex evolutiu que pot causar la seua mort al món modern, la humanitat corre el risc de respondre a nous fenòmens de manera nociva", explica Peter Sogaard Jorgensen.

La simplificació dels sistemes agrícoles és un exemple de tal trampa. Dependre d’uns quants cultius altament productius com el blat, l’arròs, el panís i la soja ha significat que les calories produïdes s’hagin disparat durant l’últim segle. Però també va significar que el sistema alimentari s’ha tornat molt vulnerable als canvis ambientals, com els extrems climàtics o noves malalties.

Dotze estan en estat avançat

De les 14 trampes evolutives, 12 es troben en un estat avançat, el que significa que la humanitat està a punt de quedar-se estancada fins un punt en el qual resulta molt difícil sortir. És més, les societats continuen avançant en la direcció equivocada a 10 d’aquests 14 països.

És alarmant que aquestes trampes evolutives tendeixin a reforçar-se entre si. Si les societats queden atrapades en un cul-de-sac, és més probable que també quedin atrapades en d’altres. Els dos culs-de-sac que actualment estan menys avançats són l’autonomia de la tecnologia (IA i robòtica) i la pèrdua de capital social a través de la digitalització. La nova avaluació també analitza per què les societats lluiten tant per sortir d’aquestes trampes. "Les forces evolutives que van crear l’Antropocè no funcionen bé a nivell global. En els sistemes globals actuals, els problemes socials i ambientals creixen en llocs que semblen distants per a les societats que podrien prevenir-los. A més, abordar-los sovint requereix una col·laboració global a nivell global amb què moltes forces evolutives sovint no s’alineen bé", diu el coautor Lan Wang-Erlandsson, investigador del Centre de Resiliència d’Estocolm de la Universitat d’Estocolm i del laboratori d’Antropocè de la Real Academia Sueca de Ciències.

Això no significa que la humanitat estigui condemnada al fracàs, afirmen els investigadors. Però hem de començar a transformar les nostres societats activament. Fins ara, l’Antropocè ha estat en gran manera un subproducte inconscient d’altres processos evolutius.

"És hora que els humans prenguem consciència de la nova realitat i ens moguem col·lectivament cap a on volem com a espècie. Tenim la capacitat de fer-ho i ja estem veient senyals de tals moviments. La nostra creativitat i el nostre poder per innovar i col·laborar "Equípanos amb les eines perfectes per dissenyar activament el nostre futur. Podem sortir de culs-de-sac i de seguir com a fins ara, però per a això, hem de nodrir la capacitat d’agència humana col·lectiva i dissenyar entorns on pugui florir", explica Peter Sogaard Jorgensen. I continua: "Una cosa molt senzilla que tothom pot fer és involucrar-se més en la naturalesa i la societat i alhora aprendre sobre les conseqüències globals positives i negatives de les nostres pròpies accions locals. No hi ha res millor que exposar-se al que necessita protecció".