L’esclat de rajos gamma d’una estrella llunyana es deixa sentir a la Terra

L’explosió d’una estrella a 2.000 milions d’anys llum va generar un esclat de rajos gamma (GRB) que han viatjat fins a impactar amb la Terra, fet que va provocar una pertorbació en la ionosfera del nostre planeta.

El succés va ser registrat pel telescopi espacial integral de l'Agència Espacial Europea (ESA) i altres satèl·lits; l’anàlisi dels seus efectes podria proporcionar informació sobre les extincions massives durant la història de la Terra.

El Laboratori Internacional d’Astrofísica de Rajos Gamma (Integral) va ser llançat per l’ESA el 2002 i des d’aleshores ha detectat explosions de rajos gamma gairebé diàriament, però GRB 221009A va ser "de tot menys ordinària", va informar l’ESA.

"Va ser probablement l’explosió de rajos gamma més brillant que hem detectat mai", segons Mirko Piersanti, de la Universitat de L’Aquila (Itàlia) i autor principal de l’estudi que publica avui Nature Communications.

Els esclats de rajos gamma són el vessament d’energia d’estrelles en explosió anomenades supernoves, o de la col·lisió de dos estrelles de neutrons superdenses. L’ara estudiat és "el més fort mai mesurat" i el seu rival més proper registrat és deu vegades més dèbil. Estadísticament un GRB de tanta intensitat arriba a la Terra una vegada cada 10.000 anys.

Els instruments a Alemanya van detectar senyals que l’explosió va pertorbar la ionosfera de la Terra durant diverses hores, per la qual cosa l’equip va tenir la idea de buscar els seus efectes a la tènue capa superior de l’atmosfera.

Aquesta capa conté gasos carregats elèctricament anomenats plasma i s’estén des d’uns 50 quilòmetres fins 950 d’altitud. La ionosfera superior és per sobre dels 350 quilòmetres.

En el passat, s’havien observat GRB que afectaven la ionosfera de la part inferior durant la nit, quan desapareix la influència solar, però mai en la part superior. Aquesta vegada, tanmateix, els científics van observar, per primera vegada, una intensa pertorbació en forma d’una forta variació del camp elèctric en la ionosfera superior.

Aquest GRB es va produir en una galàxia a gairebé 2.000 milions d’anys llum de distància i tenia prou energia per afectar la Terra, tant que va activar instruments generalment reservats per estudiar les immenses explosions en l’atmosfera del Sol conegudes com erupcions solars.

"Va afectar les capes més baixes de la ionosfera de la Terra, situades a només desenes de quilòmetres sobre la superfície del nostre planeta, deixant una empremta comparable a la d’una gran erupció solar", va destacar Laura Hayes, investigadora i física solar de l’ESA.

"L’empremta es va produir en forma d’un augment de la ionització a la part inferior de la ionosfera i detectem com les ones de ràdio reboten al llarg de la ionosfera", explica Haynes.

Aquests fets reforcen la idea que una supernova a la nostra pròpia galàxia podria tenir conseqüències molt més greus, que no només afectaria a la ionosfera, sinó que podria danyar la capa d’ozó, permetent que la perillosa radiació ultraviolada del Sol assolís la superfície.

Aquest efecte, segons algunes teories, podria ser la causa d’algunes de les extincions massives que han tingut lloc a la Terra en el passat, però per investigar-les fan falta "moltes més dades".