Les mares primitives van tenir més suport social que en l’actualitat

Una investigació dirigida per un antropòleg evolutiu de la Universitat de Cambridge ha constatat que els nadons i els nens petits en grups contemporanis que s’ajusten a l’esmentada classificació poden estar psicològicament preparats per prosperar amb alts nivells de "cura sensible" i atenció personal.

El Dr. Nikhil Chaudhary diu que, durant la gran majoria de la història evolutiva de la nostra espècie, les mares probablement van tenir molt més suport que el que tenen actualment en països occidentals. "Durant més del 95% de la nostra història evolutiva hem viscut com caçadors-recol·lectors. Per tant, les societats contemporànies de caçadors-recol·lectors poden oferir pistes sobre si hi ha certs sistemes de criança a què els nadons i les seues mares poden adaptar-se psicològicament", va dir Chaudhary.

Tanmateix, s’ha de tenir precaució abans de treure conclusions precipitades, afirma Chaudhary. "Molts aspectes de la nostra psicologia han evolucionat per ser flexibles en lloc d’adaptar-se millor a una forma de vida específica. Encara es debat fins quin punt això és cert per a la criança dels fills".

Per a la investigació, el Dr. Chaudhary i el seu col·lega el Dr. Salali van treballar amb caçadors-recol·lectors Mbendjele BaYaka que resideixen a la República del Congo i han estat analitzant i interpretant les troballes juntament amb una psiquiatra infantil, la Dra. Annie Swanepoel.

Al nou article, publicat a Developmental Psychology, els investigadors diuen que els nens poden estar "preparats evolutivament" per esperar nivells excepcionalment alts de contacte físic i cuidat, així com atenció personal de diversos cuidadors a més dels seus pares biològics. En considerar les implicacions per als països occidentals, els autors destaquen que s’ha de donar prioritat a la prestació de serveis de cura infantil assequibles i d’alta qualitat, que vagin més enllà d’una supervisió eficaç. Una proporció de cuidadors més elevada per nen i l’estabilitat dels cuidadors clau a les guarderies i en l’atenció institucional poden ser importants per minimitzar els riscos per al benestar.

Segons els investigadors, en les comunitats de caçadors-recol·lectors observades, la cura va molt més enllà dels pares. Els nens solen tenir més de 10 cuidadors i ocasionalment 20 o més, i normalment el sistema de suport d’una mare ajudaria a respondre a més de la meitat dels episodis de plor del seu nadó, el que pot ser un dels aspectes més desafiadors de la criança dels fills."

El suport a les mares també té nombrosos beneficis per als nens, com reduir el risc de negligència i abús, protegir contra l’adversitat familiar i millorar el benestar matern, la qual cosa al seu torn millora l’atenció materna", va afirmar el Dr. Swanepoel. L’estudi va trobar que era comú que els nens grans i els adolescents estiguessin molt involucrats en la cura dels nadons, donant més suport encara a les mares i brindant a aquests joves cuidadors una experiència valuosa.

Els investigadors especulen que això podria augmentar la seua confiança com a cuidadors i potser oferir certa protecció contra les ansietats que solen experimentar els pares primerencs. Els autors també assenyalen que en les societats occidentals és comú que la cura dels nens s’utilitzi simplement per permetre que els pares treballin, però insisteixen que la cura dels nens els ha de brindar als pares un veritable descans. Afirmen que al llarg de la història i la prehistòria de la humanitat, els pares mai no han estat sota la pressió que són ara en termes de falta de suport."

El sistema de família nuclear a Occident és a un món de distància de les condicions de vida comunitària de les societats de caçadors-recol·lectors com els Mbendjele", va afirmar Chaudhary. La proporció entre cuidadors i nens va ser superior a cinc a un en els grups de caçadors-recol·lectors observats, mentre que a les guarderies del Regne Unit cada adult és responsable de nombrosos nens.

De fet, les regulacions sobre la proporció d’adults per nens en entorns d’educació primerenca han disminuït recentment per a nens de dos anys per cada cuidador de cinc nens, l’oposat al que els investigadors van observar en les comunitats de Mbendjele.

Malgrat el gran nombre de cuidadors, l’estudi suggereix que els nens poden adaptar-se per tenir un conjunt estable de cuidadors principals dins d’aquesta xarxa més àmplia. Els nens mbendjele es beneficien de l’atenció complementària de moltes persones, però conserven l’accés a l’atenció personalitzada i la coherència d’un grapat de cuidadors clau