Descobreixen com els microplàstics influeixen en la formació de núvols

Els microplàstics són per tot arreu: en les profunditats marines, l’aire, els aliments i fins a la neu però i si aquestes diminutes partícules tinguessin un efecte beneficiós per al clima?

Segons un estudi publicat aquest dimecres a la revista Environmental Science & Technology Letters de la Sociedad Americana de Química (ACS), els microplàstics podrien exercir un paper en la formació de núvols i, així, afectar el clima.

Els microplàstics -fragments de plàstic de menys de cinc mil·límetres- procedeixen de la descomposició d’infinitat d’articles d’ús quotidià, com a roba, envasos o pneumàtics d’automòbil. Transportades per l’aire, aquestes micropartícules poden viatjar llargues distàncies i patir diferents processos químics als núvols però encara se sap poc sobre les interaccions entre els microplàstics i els núvols.

En aquesta nova investigació realitzada per científics de Shandong University (Xina), l’equip va analitzar la presència de microplàstics trobats als núvols de les muntanyes i va provar d’esbrinar com podien haver arribat fins allà. Yan Wang i els seus col·legues van recollir 28 mostres de líquid dels núvols del cim de la muntanya Tai, a l’est de la Xina, i van descobrir que els núvols de baixa altitud més densos contenien més quantitats de microplàstics. També van observar que les partícules estaven fetes de polímers comuns, com a tereftalat de polietilè, polipropilè, polietilè, poliestirè i poliamida i que solien tenir una longitud inferior a 100 micròmetres, encara que alguns assolien els 1.500 micròmetres.

A més, les partícules més velles i rugoses tenien més plom, mercuri i oxigen adherits a la seua superfície, la qual cosa, segons els investigadors, podria facilitar el desenvolupament de núvols. Per esbrinar d’on venien les partícules, van crear models informàtics que simulaven el viatge de les partícules fins la muntanya Tai i que suggerien que el flux d’aire procedent de zones interiors molt poblades -i no de l’oceà o d’altres muntanyes properes- era la principal font dels fragments.

En experiments de laboratori, van demostrar que els microplàstics exposats a condicions similars a les dels núvols -llum ultraviolada i aigua filtrada procedent dels núvols- tenien mides més petites i superfícies més rugoses que les exposades a l’aigua pura o a l’aire. A més, les partícules afectades per les condicions similars als núvols tenien més plom, mercuri i grups que contenien oxigen.

Els resultats suggereixen que els núvols modifiquen els microplàstics de manera que les partícules podrien afectar la formació de núvols i la destinació dels metalls transportats per l’aire. Els investigadors conclouen que és necessari continuar treballant per comprendre plenament com afecten els microplàstics als núvols i al clima.