Els catalitzadors dels cotxes, clau per frenar la contaminació per CO2

Els registres de monòxid de carboni (CO) de 3.000 anys mostren l’impacte positiu d’una intervenció global en la dècada de 1980: la introducció de convertidors catalítics als automòbils.

Científics han reconstruït un registre històric del monòxid de carboni, gas traça atmosfèric, mesurant l’aire en el gel polar i l’aire recollit en una estació d’investigació antàrtica.

L’equip, dirigit pel Centro Nacional Francés d’Investigació Científica (CNRS) i l’agència científica nacional d’Austràlia, CSIRO, va reunir el primer registre complet de concentracions de monòxid de carboni en l’hemisferi sud, basat en mesuraments de l’aire. Les conclusions es publiquen a la revista Climate of the Past.

El registre inclou els últims tres mil·lennis. El científic atmosfèric de CSIRO David Etheridge va dir que el registre proporciona una història positiva poc comuna en el context del canvi climàtic.

"El monòxid de carboni atmosfèric va començar a augmentar des del seu nivell natural en l’època de la revolució industrial, accelerant-se a mitjans del segle XX i assolint el seu punt màxim a principis i mitjans dels anys 80," va dir en un comunicat.

"La bona notícia és que els nivells de gas traça ara són estables o fins i tot tenen una tendència a la baixa i ho han estat des de finals de la dècada de 1980, coincidint amb la introducció de convertidors catalítics als automòbils."

El monòxid de carboni és un gas reactiu que té importants efectes indirectes sobre l’escalfament global. Reacciona amb els radicals hidroxil (OH) de l’atmosfera, reduint la seua abundància. L’hidroxil actua com un "detergent" natural per a l’eliminació d’altres gasos que contribueixen al canvi climàtic, inclòs el metà. El monòxid de carboni també influeix en els nivells d’ozó en l’atmosfera inferior. L’ozó és un gas amb efecte d’hivernacle.

Els autors tenen una gran confiança en què una de les principals causes del declivi de finals de la dècada de 1980 va ser la millora de les tecnologies de combustió, inclosa la introducció de convertidors catalítics, un dispositiu de sistemes de fuita utilitzada als vehicles.

"L’estabilització de les concentracions de monòxid de carboni des de la dècada de 1980 és un exemple fantàstic del paper que la ciència i la tecnologia poden exercir per ajudar-nos a comprendre un problema i abordar-lo", va afirmar el Dr. Etheridge.

La resposta de la comunitat mundial a la identificació del monòxid de carboni com a contaminant de l’aire i gas amb efecte d’hivernacle indirecte en la dècada de 1980 va ser ràpida. Els convertidors catalítics han estat obligatoris a tots els automòbils nous des de 1986 a Austràlia i a la resta del món, ja en la dècada de 1970. Els convertidors catalítics eliminen el monòxid de carboni, un gas nociu per als éssers humans i el medi ambient.

El Dr. Etheridge va dir que la reducció de les emissions de va COreduir la seua contribució a la contaminació de l’aire local. També va tenir l’efecte de mitigar el creixement de les concentracions de CO en l’atmosfera global, el que va generar un benefici climàtic. El metà és un gas amb efecte d’hivernacle extremadament potent, que té un potencial d’escalfament global fins i tot més gran que el diòxid de carboni, almenys 28 vegades, a causa de la seua eficiència per atrapar la calor.

"Els nivells reduïts de monòxid de carboni treuen pressió a l’hidroxilo, el que significa que pot eliminar gasos com el metà, per la qual cosa indirectament mitiga el metà i el seu impacte en el clima," va dir el Dr. Etheridge.

El Dr. Etheridge va dir que els resultats demostren com les intervencions científiques i tecnològiques poden ajudar les polítiques a abordar desafiaments globals urgents com el canvi climàtic. Es necessitarien encara més polítiques globals ja que les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle com el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós continuen augmentant.

"Sabem que la ciència i la tecnologia poden ajudar a identificar problemes globals clau i ajudar als acceptants de decisions a comprendre el que es requereix per reduir les emissions", va dir el Dr. Etheridge.

La investigació va ser el resultat d’una col·laboració internacional a llarg termini amb el CNRS a França i amb múltiples organitzacions internacionals i australianes, inclosa la División Antártica Australiana. L’intercanvi de dades històriques entre múltiples instituts i organitzacions, inclosos nuclis de gel, mostres d’aire i bombolles d’aire atrapades a la neu, conegudes com a firn, va fer possible construir una imatge completa del monòxid de carboni durant mil·lennis.

La primera recol·lecció de mostres de gel a l’Antàrtida per al projecte va ser el 1993, després del Tratado Antártico Franco-Australià de 1991 sobre la protecció del medi ambient antàrtic.

"A causa que el monòxid de carboni és un gas reactiu, és difícil mesurar les tendències a llarg termini perquè és inestable a molts contenidors de mostres d’aire. Tanmateix, el gel polar fred i net preserva les concentracions de monòxid de carboni durant mil·lennis", va dir el Dr. Etheridge.

Les dades de CO s’utilitzaran per millorar els models de sistemes terrestres. Això permetrà principalment als científics comprendre els efectes que les futures emissions de CO i altres gasos (com l’hidrogen) tindran sobre els nivells de contaminació i el clima a mesura que la combinació energètica global canviï en el futur.