Una vintena de vulneracions de drets per discapacitat

Les comarques lleidatanes van registrar l’any passat un total de vint-i-tres vulneracions de drets de les persones amb discapacitat, la qual cosa representa el 8% dels 290 casos detectats a Catalunya, segons l’informe elaborat per la Federació ECOM. Aquestes vulneracions afecten, principalment, els drets al treball així com a l’accessibilitat, la mobilitat i el transport. En concret, s’han registrat queixes per assetjament laboral i discriminació pel fet de tenir discapacitat, per mal ús de les places d’aparcament reservades o per la falta d’accessibilitat en equipaments públics i privats.

De les 23 vulneracions detectades, quinze han tingut lloc al Segrià, cinc a l’Urgell, dos a la Noguera i una a l’Alt Urgell. Quant al perfil, el 52% dels afectats han estat dones i la majoria tenen entre 50 i 64 anys. A més, el 43% estava a l’atur. Així mateix, el principal agent vulnerador ha estat el personal d’empreses privades (30%) i de l’administració local (26%). L’espai on se n’han produït més és al lloc de feina (30%) seguit d’espais públics (26%). Només quatre persones van denunciar aquestes situacions i la resta no ho va fer al considerar que “fer-ho no servia de res”. Per la seua banda, la presidenta d’Aspid i vicepresidenta de la Federació ECOM, Bibiana Bendicho, ja ha presentat aquest informe a la diputada d’Igualtat de la diputació de Lleida, Sandra Marco. Així mateix, l’entitat va reclamar a la Generalitat l’aprovació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que acumula gairebé set anys de retard, per promoure un avanç cap a l’accessibilitat universal.

“És habitual i a tot arreu”

Pere Bailón, membre del grup d’accessibilitat d’Aspid i també de la junta de l’entitat, va assenyalar ahir que la vulneració de drets de les persones amb discapacitat “és habitual i a tot arreu”. L’accés a locals, tant públics com privats, al transport o la discriminació laboral són les vulneracions més habituals, va destacar. Així mateix, va posar en relleu que la majoria no es denuncia perquè és un procés molt costós. “Molts creuen que tampoc no servirà de res però és important denunciar per donar a conèixer aquesta realitat”, va afirmar.