Quan serà el millor moment per observar la pluja d’estels dels Leònids?

La pluja d’estels dels Leònids de 2023 podrà veure’s de manera ideal aquesta matinada de divendres a dissabte, des de la mitjanit fins el fer-se de dia, ja que el creixent de Lluna s’ocultarà abans que el radiant aparegui per l’horitzó permetent observar aquesta tempesta estel·lar en condicions òptimes, informa l'Observatorio Astronómico Nacional (OAN).

Aquest 2023 "serà un bon any" per a l’observació dels Leònids, segons l’OAN, perquè el seu moment de màxima activitat, que es produirà aquesta matinada, tindrà lloc quatre dies després de la lluna nova (el noviluni del 13 de novembre).

Per observar aquesta tempesta estel·lar, el lloc ideal seria fosc, sense contaminació lluminosa i amb pocs obstacles per a la vista com edificis, arbres o muntanyes. Encara que els Leònids semblen vindre de la constel·lació de Lleó, es poden veure en qualsevol part del cel, encara que els experts recomanen dirigir la mirada cap a les zones més fosques, en la direcció oposada a la posició de la Lluna si l’observació es fa quan aquesta hi és present. El més còmode, recomanen, és tombar-se, observar i esperar que la vista s’acostumi a la foscor. 

Què són els Leònids? 

Els meteors dels Leònids són fragments del cometa 55P/Tempel-Tuttle/Tempel-Tuttle, que va ser descobert el 1865, i que té un període orbital de 33,2 anys. Com cada any, entre el 6 i el 30 de novembre, la Terra travessa un anell poblat amb els fragments despresos del cometa 55P/Tempel-Tuttle/Tempel-Tuttle en anteriors passos a prop del Sol.

Quan un d’aquests fragments (o meteoroides) entra en contacte amb l’atmosfera terrestre, es vaporitza per la fricció amb l’aire, creant així la resplendor lluminosa que coneixem com a meteor o estrella fugaç. Tots els meteors d’una pluja semblen tenir un únic punt d’origen, aquest en concret es denomina "radiant", i la seua localització s’utilitza per anomenar la pluja d’estrelles. Els astrònoms creuen que els Leònids tenen el radiant en la constel·lació de Lleó. 

Davant de la taxa d’activitat de la tempesta sol ser modesta, entre 10 i 20 meteors per hora, cada 33 anys, coincidint amb el pas del cometa 55P/Tempel-Tuttle/Tempel-Tuttle pel periheli de la seua òrbita, els Leònids donen lloc a espectaculars tempestes de meteors que poden arribar a a una freqüència de milers de meteors per hora. Algunes d’aquestes tempestes estel·lars han assolit proporcions importants, com la de la nit del 13 de novembre de 1833 a la costa oest dels Estats Units.

Aquesta matinada potser no bat rècords, però els astrònoms consideren que serà una tempesta estel·lar significativa i digna d’observació.